El pati de l’escola és l’espai de joc principal que tenen les nenes i els nens durant la jornada escolar, tant a l’estona de pati del matí, al temps educatiu del migdia o a la tarda en escoles que tenen patis oberts i dinamitzats.

Avui analitzem 9 pilars del potencial educatiu del joc que es desenvolupa en aquest espai tan important a la vida dels infants.

1. Jugar és una necessitat i un dret

El joc és un dret fonamental per als infants (Article 31 de la Convenció dels Drets dels Infants), i considerar-lo com a tal obre una nova perspectiva que li confereix valor i reconeixement.

Això té implicacions importants per als adults, ja que suposa assumir la responsabilitat de vetllar perquè l’infant gaudeixi plenament d’aquest dret. Hem de garantir que els infants juguin i vetllar perquè les condicions de joc siguin òptimes. Per tant, hem d’assegurar que els entorns de joc habituals com el pati de l’escola ofereixin seguretat i estímul per al joc i la creativitat.

> Llegeix l’article Com fer més natural i educatiu el pati de l’escola

2. A través del joc els infants interpreten el món

A través del joc els infants inventen i descobreixen el món amb espontaneïtat, desinhibició, creativitat i curiositat. Es relacionen amb l’entorn d’una manera oberta i profunda per interpretar-lo i reinterpretar-lo assimilant les normes que el regeixen i descobrint-ne les meravelles.

Això fa que les experiències de joc es tornin significatives i afavoreixin aprenentatges essencials a la vida dels infants. Per tant, com més divers i natural sigui el pati de l’escola, més possibilitats d’aprenentatge tindran.

Jugar per a un infant és la possibilitat de retallar un trosset del món i manipular-lo. Francesco Tonucci.

3. La repetició i l’error són essencials en el joc

Però el joc no és estàtic, sinó dinàmic i repetitiu. Els infants juguen per practicar repetidament diverses competències, explorar noves possibilitats, revisar hipòtesis i descobrir nous reptes. Aquesta repetició permet integrar i consolidar aprenentatges. Tot i així, tal com diu Tonucci, el joc necessita varietat d’entorns per fer-lo més ric i per tant, hem d’assegurar que el pati de l’escola ofereixi entorns diversos i estimulants que incrementin la curiositat dels infants i provoquin la seva capacitat creativa.

A més a més, quan els infants juguen s’equivoquen i no passa res. Quan hi ha marge per a l’error, es crea un espai de confiança i seguretat. Poden repetir-ho de nou i millorar l’aprenentatge. La dificultat es viu com un repte. Això entrena per tant el múscul de la superació.

4. El joc és interactiu i mobilitza tot tipus de competències bàsiques

El joc potencia les relacions entre els infants. Sovint a les escoles queda clar que el principal moment d’interacció, relació i desenvolupament de les competències socials, entre altres, és durant l’estona de pati.

A través del joc es practiquen i s’integren:

  • Competències comunicatives: per exemple saber explicar el joc estimula les habilitats de lideratge i cooperació, el diàleg, el respecte,…
  • Competències socials: aprendre a guanyar i aprendre a perdre, per exemple, l’empatia, la solidaritat,…
  • Competències cognitives: pensar en una estratègia, entendre les regles, inventar escenaris i personatges, posar a prova les lleis físiques del món,…
  • Competències motrius: córrer, saltar, enfilar-se, reptar, anar de quatre grapes, portar algú a collibè, jugar a pilota, fer equilibris, deixar-se lliscar, ballar,…

Des d’aquest punt de vista el joc té un paper rellevant en l’aprenentatge de l’autonomia i dels valors i hàbits cívics de convivència.

5. El joc és emoció i diversió

Una de les grans meravelles del joc és que quan l’infant o la persona adulta juga, està gaudint i té moltes ganes de continuar fent aquesta activitat. Encara que suposi un esforç, és un esforç plaent. A més a més, el plaer en el joc porta als infants a la concentració absoluta en el present i en la diversió.

Esforç, motivació, concentració i emoció són aspectes fonamentals des d’un punt de vista educatiu.

6. El joc lliure és fonamental pel desenvolupament dels infants

Al pati de l’escola el joc lliure és el predominant. Per això cal que sigui un espai segur, divers i estimulant per la creativitat.

El joc lliure i espontani és essencial per al bon desenvolupament dels infants, i és especialment important en l’etapa dels 0 als 6 anys. A través del joc lliure els nens i nenes descobreixen el món que els envolta i les capacitats i límits del seu propi cos i entorn.

Quan els infants juguen lliurement posen atenció plena en allò que fan, es concentren com amb cap altre activitat, es deixen portar pel joc i els és difícil sortir d’aquest estat de concentració. Hauríem de garantir el màxim de moments diaris de joc lliure ja que els aporta grans aprenentatges.

7. El pati de l’escola és l’espai exterior de joc per excel·lència

El pati és un dels pocs espais escolars, si no l’únic, pensat exclusivament per al joc i l’esbarjo dels infants i, alhora, és espai educatiu. Un espai per explorar amb gran potencial educatiu on podem estimular i afavorir els aprenentatges.

A l’aire lliure els nens i les nenes milloren les seves habilitats físiques i desenvolupen les seves potencialitats. La salut física i psicològica es veu beneficiada gràcies al moviment, el contacte amb l’aire i el sol, i si el pati està naturalitzat i hi ha plantes i arbres, encara s’obtenen més beneficis per a la salut i el bon desenvolupament. Els infants no han tingut mai tan poc temps per jugar a l’aire lliure com avui dia. Diversos estudis demostren que el temps de què disposen els infants per jugar a l’exterior ha caigut un 71% en només una generació i que molts infants passen un 90% de la seva vida en espais tancats.

Per altra banda, hi ha la creença que en el pati és millor no intervenir per afavorir l’espontaneïtat i autonomia dels infants però la realitat ens diu que, quan es duen a terme intervencions en aquest espai des del respecte, les activitats es diversifiquen, disminueix la conflictivitat i s’enriqueix el repertori lúdic.

Hem de deixar de pensar en l’espai del pati com un espai on els infants van a “esbravar-se” i tornen a l’aula on hi ha els aprenentatges. Quan el pati forma part del projecte educatiu del centre comencem a veure aquest espai com un aliat en l’aprenentatge a qualsevol edat.

8. Al pati predomina el joc col·lectiu

Els patis són espais de joc col.lectiu, afavoreixen la relació entre iguals i també entre infants de diferents edats. Per tant, el pati permet traslladar a l’alumnat la idea d’espai comunitari. Un espai comú que no és de ningú, però que és de tots. Aquest fet pot ajudar a posar en marxa processos de corresponsabilització i de participació que de retruc reforcen el sentiment de pertinença amb el centre.

A través del joc col·lectiu s’afavoreixen competències socials, comunicatives i emocionals. És essencial garantir que els infants i adolescents tinguin aquests espais de joc on creix la cohesió de grup i les relacions interpersonals.

9. Afavorir el joc coeducatiu al pati

El pati pot ser un espai inclusiu o un espai on s’accentuen les desigualtats. Sovint ens trobem que en el pati governa la llei del més fort… els més grans i habitualment els nois ocupen l’espai central, que en la gran majoria dels casos és la pista, i la resta, generalment les noies, s’ubica als marges. S’estableixen jerarquies de poder (no només relacionades amb el gènere sinó també amb les diferències d’edat, capacitats, etc), que no hauríem de banalitzar i acceptar com a normals.

Entendre el pati com un espai coeducatiu, on tots els infants tenen les mateixes oportunitats de joc, suposa intervenir per identificar les desigualtats i posar els mitjans per corregir-les.

Si t’ha agradat aquesta entrada, comparteix-la a les xarxes! 😉

Pin It on Pinterest