Des de Fundesplai hi ha una gran preocupació per la situació actual i donem suport a aquesta campanya. Per això avui li donem veu a la Belén Tascon, presidenta de la FaPaC, perquè ens en pugui explicar els detalls.
Què es pretén amb la Campanya “Escola inclusiva, menjadors inclusius”?
Aquesta campanya pretén aprofundir en el coneixement d’una problemàtica de la qual no se’n parla i que genera una gran lluita per part de les famílies, les AMPA i molts centres educatius que tenen infants amb necessitats educatives especials.
Aquestes nenes i nens requereixen de personal educatiu i de suport especialitzat que els pugui atendre de manera individualitzada en les seves necessitats diverses a dins de l’aula però també en el temps interlectiu de menjador ja que aquest temps forma part de la seva educació.
Des de la FaPaC pretenem saber fins on arriba la manca personal durant les hores interlectives de menjador però no només això, si no la mancança real de personal educatiu i de suport especialitzat per atendre unes necessitats que la pròpia legislació qualifica com “necessitats educatives especials”.
D’altra banda, plantegem la necessitat d’un gran debat públic en el que puguin participar totes les persones afectades que en són moltes, no només les famílies que ho viuen en primera persona sinó també les AMPA que s’impliquen en la resolució d’aquest problema i les direccions dels centres educatius que demanden personal al Departament d’Ensenyament i no troben resposta per part de l’Administració.
Ens pots explicar quina és la situació actual de les famílies amb infants que tenen necessitats educatives especials?
Aquestes famílies es troben d’entrada que en un sistema educatiu com el que defineix el Decret 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu hi ha una manca absoluta de personal, vetlladors d’una banda i personal educatiu i de suport especialista per atendre nenes i nens amb necessitats educatives específiques que requereixen atenció individualitzada i específica en horari de menjador.
Per tant, d’una banda es troben que el Departament d’Ensenyament no dota els centres educatius amb personal, i gairebé mai amb personal educatiu i de suport especialitzat. En nombroses ocasions, el personal es paga per la pròpia família si l’escola ho permet, altres ho resolen mitjançant l’AMPA que assumeix el cost per tal de facilitar la convivència a l’hora del menjador.
En altres casos hi ha famílies que tot i voler-ho pagar de la seva butxaca l’escola li nega perquè la normativa no permet que les famílies contractin personal. I, finalment, n’hi ha d’altres que opten per endur-se els infants a casa per dinar i ja no tornar-los a l’escola en l’horari de tarda, cosa que genera un greu perjudici per aquest infants.
I què diu la normativa vigent respecte aquesta situació?
La normativa aplicable començant pel Decret 160/1996, de 14 de maig, pel qual es regula el servei escolar de menjador estableix que el Departament d’Ensenyament ha de garantir la prestació del servei de menjador als alumnes escolaritzats en centres d’educació especial (CEE) i, a més, també estableix que des del Departament d’Ensenyament s’ha de determinar el grau d’experiència i la formació específica exigibles, així com la proporció del personal de cuina, de serveis i d’atenció directa a l’alumnat amb necessitats educatives específiques.
Així mateix, en els Documents per a l’organització i la gestió dels centres de 22/06/2017 es regula la figura del personal educador d’educació especial en centres públics i el personal auxiliar d’educació especial que té com a part de les seves funcions ajudar els alumnes amb necessitats educatives especials en tots els aspectes relacionats amb la seva autonomia personal per garantir que puguin participar en totes les activitats. I és més, el document especifica que en cap cas aquest professional por ser substituït pel personal docent ni pel servei de monitoratge ja que les seves funcions són completament diferents.
D’altra banda, després de l’entrada en vigor del Decret 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema inclusiu tots els alumnes s’han d’escolaritzar obligatòriament en centres educatius ordinaris (art. 17), derogant el Decret 299/1997, de 25 de novembre, sobre l’atenció educativa a l’alumnat amb NEE que regulava el personal d’atenció educativa en el Centres d’Educació Especial. Aquest fet implica que els alumnes amb NEE s’escolaritzen en centres educatius ordinaris, creant una xarxa única que conforma el sistema d’educació inclusiva.
La normativa vigent sobre el procediment d’admissió d’escolarització obliga el Departament d’Ensenyament a dotar tots els centres públics amb els recursos adients i addicionals que siguin imprescindibles per garantir una atenció educativa adequada a l’alumnat amb NEE (arts. 18.3 D 75/2007).
Què demaneu des de la FaPaC al Departament d’Ensenyament?
El que es demana al Departament d’Ensenyament és que atengui aquests infants en condicions d’igualtat i això requereix dotar els centres educatius dels mitjans personals especialitzats per garantir que els infants amb necessitats educatives especials ja sigui en centres educatius especials com ordinaris estan atesos amb els recursos adients i addicionals per tal que es garanteixi la seva educació pública en condicions d’igualtat amb la resta dels seus companys i companyes.
En el marc d’un sistema educatiu que la pròpia administració qualifica com inclusiu no es pot permetre que hi hagi infants a qui no se’ls ofereixi els recursos necessaris per garantir l’accés a l’educació i l’èxit educatiu en condicions d’equitat i igualtat d’oportunitats, tal com requereix la normativa.
El Departament ha de tenir dintre de la seva plantilla de professorat els especialistes d’educació especial per donar una resposta òptima als NEE i no es pot externalitzar en forma de monitors de lleure amb el nom de vetlladors.
A quantes AMPA heu fet arribar l’enquesta?
L’enquesta s’ha fet arribar a 2.300 AMPA, totes les nostres AMPA federades que són les que ens han fet arribar la problemàtica.
Quant dura la campanya?
Hem previst que la campanya arribi fins al mes de setembre o octubre per tal que hi pugui participar la major quantitat d’AMPA possible i donar a conèixer la problemàtica a tota la comunitat educativa i la societat en general. Pensem que ara ja hem tocat el final de curs i la campanya passarà per uns mesos d’aturada fins a l’inici del curs 2018-19, moment en el que tornarem a engegar motors i plantejarem un debat obert i públic en el qual tots els actors socials puguin participar.
Accés directe al formulari de la FaPaC:
https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSeyN52yj6wYklfLLbpMC63Z0AyxJhpjmx4SdUf-6K8xRhiv7A/viewform