«És en el grup on el bullying creix i s’alimenta»

Com ja deveu saber, amb la proposta pedagògica Encoratja’t posem l’èmfasi de la nostra acció educativa en la prevenció de la violència i la igualtat de gènere. El bullying o assetjament entre iguals és un fenomen de violència molt habitual i creiem que la clau està en la prevenció i en la cohesió de grup.

Avui tenim el plaer d’entrevistar en Jordi Collell, mestre, psicòleg i psicopedagog especialitzat en assetjament entre iguals, assessor del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, membre de l’Observatoire International de la Violence a l’École i creador de la pàgina web bullying.cat.

1. Com descriuries el fenomen del bullying?

Una definició breu i concisa és la d’Smith i Sharp: “és un abús sistemàtic de poder”. Precisament aquest desequilibri entre el qui agredeix i el qui n’és víctima és una de les característiques de l’assetjament. També la repetició d’accions en el temps i la intencionalitat per part de qui el comet. A més, cal tenir en compte també que es tracta d’un fenomen de grup, i que és en el grup on el bullying creix i s’alimenta.

2. A quines edats hi ha més casos?

Els estudis solen xifrar la major incidència en el cicle superior de Primària i el primer cicle de Secundària, aproximadament entre 10 i els 14 anys. Això no implica que no calgui intervenir-hi abans. S’ha demostrat que les actuacions en l’àmbit de prevenció d’aquestes conductes són més eficaces quan abans s’inicien.

3. Penses que l’alt grau d’agressivitat de violència que hi ha a la nostra societat, els mitjans de comunicació, la televisió, els videojocs, etc., influeix d’alguna manera en l’assetjament?

És evident la influència dels mitjans de comunicació, tv., videojocs, en l’aparició i desenvolupament de les conductes agressives. Fixeu-vos només la quantitat de programes de televisió -per posar un exemple-, en els quals la burla, el menyspreu, la desqualificació i l’exclusió són un “espectacle” per fer pujar les audiències; o en els videojocs en els que de manera activa es participa en la eliminació de “l’enemic”. Hi ha estudis que corroboren que l’exposició a la violència genera insensibilitat i és un factor inhibidor de l’empatia.

4. Reforçar l’educació emocional des de la petita infància pot ser una bona estratègia?

Sí, especialment la consciència emocional (posar nom a allò que sentim serà el primer pas per poder identificar allò que sent l’altre) i sobretot la regulació emocional (especialment de la ira), que ens ha de permetre no deixar-nos endur per l’emoció.

5. Què és la resolució positiva dels conflictes? Pot ajudar a prevenir el bullying?

És un altre aspecte important a tenir en compte. La comunicació no violenta, la resolució positiva de conflictes mitjançant el desenvolupament d’habilitats per relacionar-nos amb els altres (assertivitat, desenvolupament de l’empatia, tècniques de mediació) són aspectes clau en la prevenció de conductes d’assetjament.

6. Quin paper juguen els testimonis?

Hem comentat abans que el bullying és un fenomen que creix i s’alimenta en el grup d’iguals. Per això el paper dels testimonis o dels espectadors és molt important. El grup té el poder d’augmentar o minimitzar les agressions, i de donar o no suport a la víctima.

7. Nosaltres creiem que la cohesió de grup pot ajudar a prevenir el bullying,… hi estàs d’acord?

És evident que el bullying té més probabilitats de prosperar i és dona en major grau en grups disfuncionals on regeix una estructura de domini-submissió, que en grups estructurats i més cohesionats on hi ha una relació positiva entre els membres del grup.

8. Creus que formar “Colles Encoratjades” als esplais i escoles pot ajudar a prevenir el bullying?

La “colla encoratjada” pot estructurar-se de la manera que apuntàvem abans. Millora de la cohesió de grup i potencia les relacions positives entre els seus membres.

9. Què cal fer quan ens assabentem d’un cas d’assetjament entre iguals?

Tot i que és molt important treballar des de l’inici la prevenció d’aquestes conductes, els centres educatius i potser també els esplais han de disposar d’un protocol d’actuació per als casos d’assetjament.

De fet, els centres escolars ja el tenen (vegeu models de protocol del Departament d’Educació). Serà important adoptar un enfocament no culpabilitzador, centrat en les pràctiques restauratives, i en “reparar” les relacions sempre que sigui possible.

Més informació sobre el bullying

Si us ha agradat aquesta entrevista, compartiu-la a les xarxes!