La proposta educativa Camins, de Fundesplai, està centrada en l’excursionisme com a mitjà per educar en valors. Hi trobareu propostes molt interessants, excursions, i sobretot, consells per anar ben preparats a la muntanya.
Seguint la proposta de Camins, avui us hem preparat un decàleg de consells per anar a la muntanya amb nens i nenes:
1. Planifiquem la ruta
- Portem els mapes preparats, així com el GPS o l’smartphone (però cal tenir preparada l’aplicació perquè funcioni en cas de pèrdua de cobertura).
- Avisem a algú de la ruta que farem, del moment de sortida i del moment aproximat de tornada
- L’esforç que requereix l’excursió ha de ser l’adequat: hem de tenir en compte l’edat dels infants per planificar el desnivell adequat i el pes que han de dur a la motxilla
- Estimulem la motivació, la participació i la curiositat des de la planificació de l’excursió fins al retorn
- És recomanable que tinguem el carnet federatiu de la FEEC per tenir cobertura en cas d’accident
- Consultem la predicció del temps (la predicció per al Pirineu català la trobareu al Meteocat). Si es preveu mal temps, cal renunciar a fer l’excursió sense cap mena de dubte.
2. Preparem la motxilla
Portem una motxilla de mida adequada que s’ajusti bé a l’esquena. És important fomentar que cada infant porti la seva motxilla, encara que duguin poc pes.
A la motxilla hi posarem:
- Aigua: a l’estiu és recomanable portar 1,5 litres d’aigua per adult o adolescent i 1 litre per infant. S’ha d’intentar evitar beure l’aigua de cop i si és molt freda, deixar-la escalfar a la boca abans de tragar. Mai hem de beure aigua de rius o llacs.
- Menjar: hem de preveure la durada de l’excursió per preveure el menjar: entrepans i fruits secs com les avellanes, les ametlles, i les anous són una bona opció per agafar forces i no carregar gaire pes. Abans i després de l’excursió és recomanable menjar hidrats de carboni.
- Mitjons de recanvi, roba d’abric i impermeable, perquè a la muntanya pot fer fred encara que sigui estiu o ens pot sorprendre la pluja. Una bona pràctica és vestir-se per capes.
- Frontal o llanterna per si se’ns fa fosc o ens perdem.
- Crema solar, gorra i crema pels llavis: el sol de muntanya pot cremar més que el de la platja, cal posar-se crema sobretot a la cara, el clatell i els braços, i portar la gorra posada per evitar insolacions.
- Farmaciola: per anar tranquils, cal que ens equipem amb un kit bàsic de primers auxilis.
3. Calcem-nos bé
El calçat ha de ser adequat pel tipus d’excursió que ens proposem. Els mitjons han de quedar ben ajustats als peus perquè si ens van grans ens poden fer butllofes o ferides que poden ser molt doloroses i dificultar la marxa.
4. Ensenyem els infants a caminar
Seguim unes pautes bàsiques de com s’ha de caminar per la muntanya i donem exemple. A caminar per la muntanya se n’ha d’aprendre.
- A primera hora del matí i fins al migdia són les hores més adients i segures per caminar
- Ens abriguem durant les parades encara que sigui estiu, ja que amb la suor el cos es pot refredar ràpidament.
-
Hem d’agafar un ritme lent i constant que ens permeti caminar molta estona sense cansar-nos (més lent a les pujades, lleuger en els trams plans i més ràpid a les baixades).
-
Les aturades han de ser breus (10 minuts), i només les imprescindibles. Aprofitar les aturades per rehidratar-nos i menjar algun fruit sec per fer recuperar forces.
-
Les pujades sense traces les superarem fent ziga-zaga d’angles iguals.
- No hem de córrer per evitar lesions als turmells i estalviar energies.
5. Evitem l’esgotament
En principi, si hem tingut en compte l’edat dels infants en el moment de preparar l’excursió, no arribarem a un punt extrem d’esgotament, però de tota manera, hem d’estar atent/es als senyals d’esgotament per calor: pèrdua d’equilibri i/o raonament confús (fins i tot deliri). En cas de detectar algun d’aquests senyals, hem de posar l’infant a l’ombra, donar-li aigua amb sal i deixar-lo descansar estirat amb les cames elevades.
6. Cuidem la natura
Durant una excursió és un moment idoni per treballar els valors del respecte a la natura i a les altres persones:
- Durant les aturades, sempre ens endurem la brossa a la motxilla. El lloc on hem estat ha de quedar igual de net que quan hi hem arribat.
- Sempre que tinguem la opció de seguir un sender o camí evitarem caminar “camp a través” per no malmetre la muntanya.
- Evitarem fer soroll innecessari doncs a la muntanya convivim amb d’altres éssers vius.
- Respectarem les normatives de l’espai natural.
- Respectarem i no provocarem cap dany a les espècies d’animals i plantes que ens trobem pel camí. Observar les espècies és suficient per satisfer la nostra curiositat.
- Tindrem especial cura en no provocar cap foc.
- No tirarem mai pedres al buit per evitar que cap persona o animal prengui mal.
7. No deixem sols els nens i nenes en cap moment
8. Actuem amb prudència en cas d’incendi
Si detectem fum o foc pel bosc o la muntanya hem de trucar de seguida al telèfon d’emergències 112 i explicar on som i el que veiem. Si el foc està aprop, hem de fugir en direcció contrària.
9. Actuem amb prudència en cas de tempesta
Si ens sorprèn una tempesta de llamps i trons hem d’abandonar les crestes i els espais oberts, llençar els objectes metàl·lics i punxeguts i no protegir-nos mai sota un arbre (especialment si està aïllat).
Fem matemàtiques per saber si la tempesta se’ns apropa: quan veiem el llampec contarem els segons que transcorren fins que escoltem el tro. El resultat es multiplica per 330 i obtindrem la distància a la que ha caigut el llamp. Si passen menys de 30 segons entre el llamp i el tro, hi ha risc de què el llamp ens caigui molt a prop. Si el temps entre el llamp i el tro cada cop és menor, la tempesta s’està aproximant. Si ens ha enxampat la tempesta i no trobem un refugi segur: dispersarem el grup i ens ajupirem, a la “gatzoneta”. És important ajuntar els peus i tapar-se les orelles per protegir-se del tro.
Després de sentir l’últim tro esperarem mitja hora a reprendre la marxa.
10. En cas d’accident, truquem al 112
En cas d’accident, hem d’intentar mantenir la calma, no alarmar als infants, i trucar al telèfon d’emergències 112. Hem d’intentar ser el màxim de precisos en els missatges que donem: lloc de l’accident, nombre de persones accidentades, edat, situació i estat del/s accidentats, les condicions del terreny i meteorològiques, etc.
Previsió, prudència, seguretat i educació són fonamentals per caminar per la muntanya amb infants Share on X
