Al llarg de la història de l’educació, hi ha hagut dones que han marcat un abans i un després en la manera d’ensenyar i d’entendre el procés d’aprenentatge. Algunes d’aquestes figures clau han estat dones catalanes, dones que han lluitat per una educació diferent, més igualitària i feminista. Professionals que van saber qüestionar els models tradicionals i van aportar una nova mirada educativa on el protagonista és l’infant, amb la seva experiència i el seu pensament crític.
Aquesta entrada és l’inici de la col·lecció d’un seguit d’articles que es centren en les figures de dones pedagogues i catalanes que creiem que és interessant que coneguis. Volem iniciar aquest viatge amb la pedagoga Dolors Canals, ens acompanyes?
QUI ERA DOLORS CANALS?
Dolors Canals (1913- 2010) va ser metgessa, biòloga i pedagoga, i una pionera en la investigació sobre l’educació dels infants de 0 a 6 anys. Durant la Guerra Civil espanyola, va ser nomenada directora de les anomenades “Guarderies de Guerra” (1936-1939). Uns espais creats per atendre els fills i filles de les dones que havien de substituir els obrers mobilitzats al front i que també acollien als infants refugiats procedents de diversos punts d’Espanya. Aquestes escoles bressol transformaven les escoles tradicionals per a la petita infància, en centres on col·laboraven especialistes de diverses disciplines, com pediatria, psicologia, higiene o pedagogia, per tal de contribuir en el desenvolupament integral de l’infant. La idea d’aquest projecte d’escoles bressol, ha estat valorat com l’únic intent d’educació global, coherent i modern en l’etapa dels 0 als 6 anys, sent un concepte pedagògic d’interdisciplinarietat.
L’exili la va dur a viatjar per diferents països portant-la a Nova York, on va aplicar aquest mateix model al Centre Pilot de Guarderies de Guerra de Nova York, durant la Segona Guerra Mundial. La seva trajectòria professional va estar sempre molt vinculada al món de la infància. Anys més tard, va exercir com a professora de pediatria i puericultura, i va dirigir l’Inwood Child Center a Nova York. També va ser responsable d’un programa de ràdio sobre puericultura a la cadena CBS, que amb el temps es va adaptar a diversos països americans. La Dolors era una ferma defensora de les escoles 0-3, per aquest motiu va fundar el Centre 0-3 pel Desenvolupament Humà de la Diputació de Barcelona. Una institució dedicada a la documentació, la recerca i la formació del professorat en l’àmbit de la puericultura, partint de la idea que el tracte que reben els infants durant els primers anys de vida és fonamental per al desenvolupament de la persona.
LLEGAT DE DOLORS CANALS
- Desenvolupament respectuós: Respectar les capacitats i ritmes de desenvolupament de cada infant.
- Llibertat expressiva: Fomentar la llibertat d’expressió i acció dels infants.
- Formació contínua: Garantir formació contínua i especialitzada per al professorat.
- Moviment actiu: Incentivar el moviment i l’activitat física com a part essencial del desenvolupament.
- Benestar global: Vetllar pel benestar global de l’infant superant barreres culturals i socials
- Interacció social: Afavorir la interacció entre els infants com a font d’aprenentatge i vincle social.
El llegat de Dolors Canals continua ressonant a cada racó de l’educació, les idees que va deixar no només es veuen a les aules sinó que també a les diferents generacions de mestres, monitors/res, vetlladors/res… que continuen la seva tasca. Una educació pensada per als infants i el seu desenvolupament integral.
