Els treballs de síntesi són una gran oportunitat per oferir a l’alumnat un espai relaxat i motivador per aprofundir en els coneixements i crear vincles amb els companys i companyes.
Un parèntesi en la rutina diària que té molt potencial per convertir-se en un dels moments més motivadors del curs acadèmic.
La motivació és un estat mental que ens activa i ens ajuda a realitzar un esforç per aconseguir un objectiu concret, i per tant és crucial que entrenem la motivació i la capacitat d’automotivació, tal com diu el neurocientífic David Bueno, “Les persones motivades valoren més el seu treball i s’ho passen millor fent-lo”.
Avui destaquem 9 maneres de potenciar la motivació dels i les joves durant la realització del treball de síntesi.
1. MOTIVACIÓ PROFESSIONAL
Una de les primeres premisses perquè el treball de síntesi sigui un èxit motivacional per als nois i noies és que nosaltres, com a educadors i docents, estiguem motivats i motivades per dur-lo a terme i aconseguir que sigui tot un èxit. La nostra actitud ha de reflectir entusiasme per l’experiència que es prepara, expectació i il·lusió. Els i les joves, com totes les persones, tendeixen a contagiar-se dels estats emocionals de les persones que els envolten gràcies a les neurones mirall.
Per tant, és essencial que cuidem la nostra actitud i la nostra pròpia motivació per la tasca que ens disposem a realitzar, en aquest cas, un crèdit de síntesi.
2. PARTICIPACIÓ ACTIVA DELS JOVES
Entenem la participació com a dret fonamental de llibertat personal i com a primer pas per assumir responsabilitats pròpies i socials. Els i les joves han de poder participar, dir la seva opinió sense ser jutjats/es, poder prendre decisions, assumir riscos i sentir-se protagonistes actius de l’activitat.
Per tant, hem de plantejar activitats obertes que donin espai a aquesta participació, així com a l’autonomia personal i l’autoaprenentatge. I això com ho podem fer?
Podem plantejar activitats amb diverses opcions i itineraris, diferents possibilitats de resolució. Sentiran que són ells i elles qui controlen l’activitat, i això farà augmentar la seva motivació, responsabilitat, il·lusió i compromís. A més, la participació activa i l’autonomia són essencials per estimular el pensament crític i creatiu, així com l’autoestima i la confiança en un mateix.
I si ens sentim bé fent el que fem, ens sentim més motivats i motivades.
3. ENTORN NATURAL I SALUDABLE
Ja hem parlat altres vegades dels beneficis de la natura per la salut i el benestar dels infants i joves. El contacte amb la natura ens fa sentir bé, ens fa sentir més lliures, més vius i vives. Passar uns dies immersos en un entorn natural ens nodreix en tots els sentits, ens connecta amb nosaltres mateixos i l’entorn, ens omple d’experiències emotives i de nous descobriments sorprenents. Estar envoltats del cant d’ocells inimitables que ens acompanyen al llarg del dia afavoreix la motivació de manera exponencial.
A més a més, a l’aire lliure estem més actius físicament, ens movem més, cosa que és molt favorable per a la nostra salut, equilibri emocional, autoestima i desenvolupament cognitiu. L’exercici físic millora de manera global les funcions cognitives, estimula la formació de noves neurones i afavoreix les zones del cervell que gestionen la memòria, la consciència, la presa de decisions, l’atenció i la motivació, tal com ens explica David Bueno.
4. ESPONTANEÏTAT, IMAGINACIÓ I CREATIVITAT
A l’hora de realitzar els treballs de síntesi hem d’afavorir que les adolescents i els adolescents innovin, arrisquin i inventin estratègies diferents. Puguin explorar el camp de la prova i l’error, aventurant-se en el desconegut. Aquesta incertesa serà el que activi també la seva motivació.
A més, hem de deixar espai a la creativitat i l’espontaneïtat, permetent que cada individu pugui expressar-se i buscar respostes de manera original als reptes plantejats i a les seves pròpies inquietuds respecte al treball.
Hem de deixar que explorin la seva creativitat, sempre valorant-la positivament i encoratjant-los a continuar explorant-la sense por. Una manera d’afavorir-la és proposar pluges d’idees i debats, espais de diàleg on les noies i els nois puguin generar idees noves sense sentir-se criticats o rebutjats.
5. APRENENTATGES SIGNIFICATIUS I ASSEQUIBLES
El contingut dels treballs de síntesi s’ha de basar en tot moment en aprenentatges significatius que renoven i complementen els aprenentatges adquirits prèviament.
Aquests aprenentatges es generen de manera natural al llarg d’activitats vivencials, en les quals l’alumnat descobreix el món per si mateixos, amb l’acompanyament de l’adult, i s’enfronta a reptes i situacions noves.
A més, les activitats que realitzem durant els treballs de síntesi han de tenir un nivell de dificultat adequat al grup. Tothom ha de poder participar i aportar les seves idees i el seu esforç.
6. GAMIFICAR, GAMIFICAR, GAMIFICAR
Fer servir el joc com a base dels aprenentatges és una manera fantàstica d’aconseguir una bona motivació dels infants i joves, per tal de generar aprenentatges significatius. Quan gamifiquem o ludifiquem una activitat, estem aplicant tècniques i elements de joc a una activitat que en la seva base no és un joc.
A través del joc connectem amb les pròpies emocions, estimulem el vincle i la complicitat amb els companys i companyes, la superació personal, el compromís amb els altres i amb nosaltres mateixos/es. Si vols posar més èmfasi a les emocions, et proposem que facis un cop d’ull a la proposta educativa ESTIMA.
El joc és la manera innata dels humans de conèixer el món i aprendre, desenvolupa la imaginació, la capacitat creativa i l’esperit crític entre moltes altres coses. Però a més, durant els processos de joc cal posar en pràctica diverses competències i habilitats que afavoreixen el desenvolupament global de l’alumnat, i es fan servir alguns mecanismes que activen la motivació, com l’efecte sorpresa i la incertesa.
7. TREBALLAR EN EQUIP I APRENENTATGE COOPERATIU
El treball cooperatiu és essencial per millorar la cohesió de grup i la motivació. Es tracta que els i les joves s’organitzin en grups heterogenis on hauran de cooperar, realitzar les tasques i les activitats conjuntament, aconseguint que el grup assoleixi l’èxit, participant i aportant el seu granet de sorra a la tasca. En aquests grups cal que els nois i les noies dialoguin, s’animin mútuament, es comprometin, es posin d’acord, decideixin com es reparteixen les tasques, avaluïn la tasca de l’equip i reformulin les estratègies personals i grupals, si s’escau.
El coneixement es construeix, per tant, d’una manera col·lectiva, a partir de les relacions interpersonals, i no de manera individual. És important celebrar l’èxit dels diferents grups i valorar en positiu la feina feta de cada un d’ells.
8. COMPARTIR ESPAIS EN EL LLEURE I CONVIVÈNCIA
Els treballs de síntesi que es realitzen fora de l’entorn escolar habitual de manera intensiva en una casa de colònies impliquen la convivència dels i les adolescents durant 24h i són ideals per aconseguir una bona cohesió de grup, practicar habilitats socials fora de l’entorn familiar i prevenir relacions interpersonals abusives.
Els moments de lleure i de joc que acompanyen les activitats dels treballs de síntesi són essencials per enfortir lligams, relaxar-nos i passar estones d’alta qualitat en un entorn natural i saludable amb els companys i companyes.
9. CREAR ESPAIS DE CONFIANÇA I ESCOLTA ACTIVA
Els adults hem de ser molt curosos/es en la nostra relació amb l’alumnat, hem de tenir una mirada atenta, personalitzada i respectuosa envers els i les adolescents. Les crítiques negatives no afavoreixen la motivació, sinó que la inhibeixen, per això és molt important que mostrem el nostre reconeixement i valorem sempre en positiu els seus esforços. I que aconseguim un clima de reconeixement i valoració mútua dins el grup.
És important que els i les joves se sentin escoltats, valorats. Que sentin que dialoguem, que els recolzem sense envair la seva llibertat.
Afavorint aquest entorn de confiança, juntament amb la cohesió social del grup, aconseguirem que els joves sentin que les seves necessitats socials i d’afecte estan satisfetes i puguin atendre la necessitat d’autorealització, segons la piràmide de Maslow, i potenciar d’aquesta manera, la seva capacitat d’automotivació o motivació intrínseca.