La Sara canta a plena potència, omple els pulmons d’aire i entona les últimes notes agudes d’aquella cançó que li agrada tant. I mentre canta es mira la Laura, que està asseguda al seient del costat seu, a l’autocar. Es miren i es somriuen sentint les seves veus fusionades amb les de la resta del grup. Veus alegres, veus compenetrades, que s’entrellacen, giravolten, juguen, riuen juntes.

Molt lluny li queda ara el dia en què va pujar a l’autocar amb la cara banyada de llàgrimes dient adéu a la seva mare. Des d’aquell dia de nervis, pors, enyor i mal de panxa només ha passat una setmana, però a la Sara li sembla que han passat anys. Anys i panys.

Una setmana que semblen anys perquè ha estat molt intensa. Una setmana que l’ha fet créixer.

Des del primer dia l’Olga va ser la seva monitora preferida, molt riallera i sempre amb un braç disposat abraçar-la. Un braç tovet i acollidor com el de la mare.

El primer dia també va descobrir que s’ho passava bé parant taula, i que hi havia altres nens i nenes pels que també era la primera vegada, i que s’enyoraven com ella.

Però aquell mateix dia el joc de nit li va foragitar l’enyor. Va descobrir com brillen els estels en la foscor de la muntanya, el silenci que hi ha sense el brunzit constant dels cotxes, el murmuri de les fulles dels arbres que dansen amb el vent, el cant d’un mussol. Va descobrir la intensitat de les emocions quan t’esperes amb quatre amics al mig del bosc, amagats en silenci i en la foscor, esperant que et trobin els altres. El bateg del cor accelerat, el riure que et tapes amb la mà perquè no se t’escapi entre els dits, les mirades còmplices a la llum de la lot.

Ara, des de l’autocar, mira per la finestra i s’acomiada del bosc que va quedant enrere. Un bosc que ha après que és d’alzines, que està ple de lianes, plantes que punxen i caus d’animals salvatges. Un bosc que li ha donat l’oportunitat de fer tres cabanes. Tres cabanes i un palau. Tot just avui, que ja era l’últim dia, han aconseguit acabar el palauet, com l’han anomenat. Un palauet de troncs de diferents mides i textures, d’arrels, de fulles i pedres. L’han construït entre tots i ara pensa que els hi ha quedat molt bé. Hi han treballat moltes hores, o el que li semblen dies, i el que li ha agradat més és la decoració que ha fet l’Aleix amb fulles de diferents colors i aglans que havia recollit pel terra.

Es mira les mans que juguen inquietes sobre els pantalons curts i li sembla que les té més grans, més fortes. Unes mans que tot just fa unes hores carregaven troncs per a la paret oest del palauet, cosa que no havien fet mai. Unes mans que han après a fer braçalets de fils de colors a les hores de temps lliure mentre la seva veu entonava les primeres cançons del cançoner. Unes mans que han fet la roda per l’herba, han grimpat per les roques, s’han enllaçat amb altres mans per seguir el ritme de les danses, han estirat mocadors amb agilitat quan jugaven al joc del mocador i s’han quedat arrugades com una pansa quan tocava fer bugada.

La Sara es veu reflectida a la finestra de l’autocar i pensa que no són només les mans. S’ha fet gran i això la fa somriure. Se sent forta i valenta. Se sent viva. La Laura, la seva amiga, es remou al seient del costat i li dóna un tros d’escorça amb forma d’estrella que ha tallat per a ella. Se sent forta, valenta i plena d’aquest amor profund que se sent per les persones amb les que s’han compartit vivències profundes. Ja s’enyora. Li tornen a venir llàgrimes als ulls perquè deixa enrere el bosc, el palauet, el cant dels mussols, els monitors i monitores, la Laura i els altres amics. Però ara és molt gran i sap què vol dir això d’enyorar-se. I sap que enyorar-se també forma part de fer-se gran. I sap que l’estiu que ve voldrà tornar de colònies.

Anar de colònies és una experiència vital extraordinària que ens fa créixer i sentir-nos vius Click To Tweet

La natura com a font de salut

Les colònies es desenvolupen a la natura, i la natura té molts efectes beneficiosos per a la salut, tant física com psicològica. Molts estudis científics recents demostren que el contacte amb la natura millora la salut dels infants, des de les funcions respiratòries o cardiovasculars fins l’obesitat, la depressió, l’estrès, el dèficit d’atenció i la hiperactivitat.

Per tant, anar de colònies és molt beneficiós per a la salut, el bon funcionament de l’organisme dels infants i el seu desenvolupament tant físic com cognitiu. A més a més, anar de colònies ajuda a contrarestar el trastorn per dèficit de naturalesa, que apareix com a conseqüència de l’esforç prolongat del cervell humà per fer front als estímuls estridents dels entorns urbans.

El trastorn per dèficit de natura va ser definit per Richard Louv en el seu llibre The Last Child in the Woods, i s’ha associat a infants d’entorns urbans sense contacte directe amb la natura, relacionant-se amb els desordres d’atenció, els jocs en solitari, la dificultat d’assumir hàbits saludables. I fins i tot el trastorn per dèficit de natura podria explicar una reducció de la capacitat creativa, de la curiositat i de la falta de relacions socials sòlides i intenses. Per tant, també està relacionat amb un cert aïllament social dels infants que el pateixen.

El contacte dels infants amb la natura és una experiència vital i saludable molt important per al desenvolupament, tal com descriuen autors com Richard Louv o Heike Freire. Tots els infants haurien de tenir l’ocasió d’estar en contacte amb la natura regularment, d’anar de colònies i gaudir d’activitats de lleure en un entorn natural no contaminat.

Les colònies com a eina educativa

Les colònies a la natura, tant si són colònies escolars o si són colònies d’estiu durant les vacances, milloren l’atenció de l’infant, la curiositat, el respecte, l’interès per tot allò que l’envolta. I per tant, milloren la comprensió de l’entorn natural i el respecte pel medi ambient.

A més a més, una setmana de convivència intensa en una casa de colònies o un campament afavoreix la capacitat de socialització, l’empatia, la cooperació amb els altres, la cohesió de grup, el respecte per la diversitat i la solidaritat.

D’aquesta manera, les colònies ajuden a preveure actituds d’assetjament o de menyspreu respecte els altres i afavoreixen valors, actituds, competències i habilitats socials importantíssimes per a la socialització de l’infant.

A nivell pedagògic també cal destacar que les colònies reforcen l’autonomia, la participació, l’autoestima, la confiança en un mateix i l’autosuperació, així com els moments de joc lliure no estructurat, que possibilita als infants desenvolupar la seva creativitat, imaginació i socialització lliurement.

Per tant, l’autonomia, la participació i el joc no estructurat són alguns dels elements que fan de les colònies una eina educativa amb grans beneficis psicològics, maduratius i de desenvolupament de la pròpia personalitat.

Colònies per conèixer el món

A banda de tots els beneficis educatius i de salut que tenen les colònies, hi ha un factor que els aporta molt de valor, que és la descoberta del món i l’entorn.

Les colònies són una molt bona oportunitat perquè els infants descobreixin entorns diferents al que estan acostumats. A través del joc, d’activitats vivencials i de l’aprenentatge per l’experiència descobreixen la diversitat paisatgística i ecològica, la diversitat de persones, la història i les tradicions, i fins i tot es poden endinsar en el món de la ciència, la tecnologia o les arts escèniques. Tots aquests descobriments els permeten ampliar la seva visió del món i desenvolupar la consciència ecològica, cultural i social.

Aquestes són algunes de les raons per les que moltes escoles donen valor a les colònies, les consideren complementàries de l’acció educativa que es realitza a l’aula i les inclouen en el seu Projecte Educatiu de Centre.

L’entorn natural que envolta les cases de colònies és el context ideal per a l’aprenentatge de les competències bàsiques a partir de l’experiència, i cal, per tant, que l’aprofitem per aconseguir una acció educativa global a la que tots els infants i joves haurien de poder accedir.

I si voleu seguir aprofundint …

Si us ha agradat aquest article, compartiu-lo a les xarxes!!

Pin It on Pinterest