QUI ERA TERESA MÀJEM?
Teresa Màjem (1935-2004) va ser educadora, mestra i va dedicar la seva vida professional a la millora de l’educació i el benestar de la primera infància, a través de la implantació de programes de suport a la infància, la família i les dones en situació de risc social.
El seu interès per l’educació dels més petits i petites no era només teòric, sinó profundament lligat a la pràctica, ja que va treballar com a educadora a diferents escoles bressol de Barcelona i anys més tard va compaginar el treball amb els estudis com a mestra, fet que li va permetre observar de ben a prop les necessitats dels infants, el funcionament i l’organització del dia a dia de les escoles bressol.
A més va exercir com a assessora pedagògica en diversos centres educatius on acompanyava equips docents en la creació d’ambients de joc i en la reflexió de la seva pròpia pràctica educativa.
Al llarg de la seva carrera, Teresa Màjem va tenir una presència destacada a l’Associació de Mestres Rosa Sensat, formant part de la formació permanent de mestres.
Posteriorment, es va incorporar a l’equip del Projecte Context Infància com a responsable dels diferents programes “Ja tenim un fill”, orientat a l’acompanyament de pares i mares de nadons. I anys més tard, va iniciar un programa similar, “Ja som mares!”, a l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat.
També va escriure nombrosos llibres i articles destacant “Descubrir jugando”, escrit juntament amb Elinor Goldshmeid i Pepa Òdena, on es promou el joc respectant el desenvolupament natural dels infants, basat en la seva curiositat, autonomia i capacitat de descoberta, mitjançant la panera dels tresors i el joc heurístic. També destaca el llibre “Joc de descoberta” una proposta d’activitats d’organització tant de la panera com del joc heurístic amb materials, estructura i actitud del mestre/a, un llibre més centrat i dirigit a la formació i sensibilització dels professionals educatius.
LLEGAT DE TERESA MÀJEM
- Programes d’acompanyament familiar: Lluitar per la creació d’espais i programes d’acompanyament a les famílies amb nadons.
- Joc de desenvolupament: Introduir el joc com a eina de desenvolupament sensorial a través d’objectes quotidians.
- Pedagogia de l’observació i el respecte: Fomentar l’observació de l’adult i la intervenció necessària, respectant el ritme de l’infant.
- Formació de mestres: Garantir una formació per al professorat centrat en situacions reals de l’aula.
- Cura dels espais educatius: Repensar els espais amb ambients tranquils, càlids i no sobreestimulats.
- Valorar el paper de l’educadora/mestra: Defensar i donar valor a la tasca dels mestres de 0 a 3 anys.
En l’actualitat, les aportacions de Teresa Màjem continuen vigents entre els professionals de les escoles bressol i dels centres educatius, amb una mirada atenta a l’ambient, els estímuls i els materials dels espais. El joc, com a eina essencial per al desenvolupament sensorial en les primeres etapes de la vida, avui dia també hi ocupa un lloc central.
