El pati, com a espai educatiu exterior de l’escola, és un espai de joc i de relacions essencial en la vida dels infants.

El pati de l’escola hauria de ser un espai educatiu el més natural possible, tal com exposàvem a l’article Com fer més natural i educatiu el pati de l’escola.

Si repensem i transformem el pati per tal d’enriquir i diversificar les possibilitats educatives i transformar-lo en un jardí ple de vida, afavorirem les relacions de convivència entre alumnes, estimularem la creativitat i el joc lliure, i potenciarem els beneficis de la natura en la salut i el benestar dels infants, entre d’altres efectes positius.

Ja hi ha moltes escoles que han iniciat aquest camí de transformació del pati d’una manera participativa i cooperativa.

I nosaltres hem tingut la sort de poder seguir de molt a prop alguns d’aquests processos i assessorar les Escoles Verdes que ho volen tirar endavant.

No hi ha receptes úniques, cada comunitat educativa ha de trobar el seu propi procés, però avui us proposem 10 passos que podeu seguir si no sabeu com començar la transformació del pati de la vostra escola:

1. Crear la Comissió de Patis

En aquesta Comissió hi ha d’estar representat el claustre de mestres, les famílies, l’Ajuntament i algun representant del personal no docent de l’escola.

Tant si la iniciativa de reformar el pati sorgeix de l’AMPA com si prové del claustre de mestres, s’ha de buscar la implicació de tota la comunitat educativa i de l’Ajuntament perquè el projecte tingui més probabilitats d’èxit.

2. Iniciar un procés participatiu

En un procés participatiu tothom ha de poder dir la seva: alumnat, famílies, mestres, Ajuntament, personal no docent, entitats del barri….

Aquest procés es pot fer en un marc co-creatiu de manera que totes les parts implicades participaran de la transformació del pati des del principi.

El procés participatiu inicial pot tenir una durada variable i té l’objectiu d’aconseguir una diagnosi i una pluja d’idees per part de tots els col·lectius implicats.

Com ho fem?

Participació dels i les alumnes

Implicar als alumnes en el projecte és la clau perquè la transformació del pati respongui a les necessitats reals dels usuaris habituals del pati.

Per poder recollir la opinió dels alumnes cal fer un treball profund per emmarcar bé el procés de reforma del pati, preguntant-los les seves motivacions per a la reforma, mostrant-los referents i exemples d’altres escoles i  intentant no generar expectatives de resultats impossibles de realitzar.

Podem demanar-los que facin dibuixos de com voldrien que fos el pati, o que ens expliquin a què els agrada jugar quan són al pati, o quins elements necessitarien per gaudir-ne més,…

Participació dels i les mestres

La opinió i participació del claustre de mestres és essencial per a poder fer una bona diagnosi de la situació actual del pati.

Durant una o dues setmanes poden fer observació activa de les estones de pati. A partir d’aquí poden donar el seu punt de vista sobre: quins són els racons preferits dels alumnes? a què juguen? com són les relacions dels alumnes durant l’esbarjo? quines necessitats detecten a l’hora del pati? hi ha espais prou diversos? prou amagatalls? ombra/sol? el tipus de paviment dificulta o afavoreix el joc i la creativitat?

A partir de les observacions el claustre pot fer la seva pluja d’idees per millorar la situació actual.

Participació de l’AMPA

Les famílies haurien d’estar implicades des del primer moment.

Es pot plantejar fer una assemblea temàtica de l’AMPA sobre el projecte del pati i intentar, entre tots, fer una diagnosi i una pluja d’idees de propostes de millora.

En aquesta assemblea és important que afavorim el diàleg, que intentem donar veu a tothom i que gestionem i representem la informació de la manera més gràfica possible.

Podem començar l’assemblea donant a conèixer el projecte, projectant vídeos o imatges d’altres escoles que estan transformant el pati, presentant el plànol actual del pati, fent una pluja d’idees d’intervencions possibles.

Participació de la resta de la Comunitat Educativa

No ens hem d’oblidar d’intentar establir ponts de complicitat amb l’Ajuntament i el personal no docent de l’escola com el conserge o el personal de neteja, i amb l’entitat gestora del menjador escolar.

De cara al manteniment del projecte és important comptar amb aquests actors que desenvolupen funcions importantíssimes per al bon funcionament de l’escola.

Per implicar-los els hi podem demanar que facin una petita diagnosi de l’estat actual del pati (responent a 4 o 5 preguntes prèvies) i que facin 4 o 5 propostes de millora.

Projecte transformació pati

3. Fer una assemblea general d’inici de projecte

A l’assemblea general pel pati haurien de venir totes les parts implicades: Comissió de Patis, alumnat, famílies, mestres, Ajuntament, personal no docent,…

Un exemple de com pot desenvolupar-se una assemblea general sobre el projecte seria:

  1. Un/a representant de cada col·lectiu (alumnat, mestres, famílies, Ajuntament, etc.) exposa el resultat de la seva diagnosi i la pluja d’idees.
  2. Es visualitzen fotografies i vídeos d’altres patis
  3. Es presenta un plànol actual del pati
  4. Es fa una passejada in-situ pel pati per grups (amb els col·lectius barrejats) i es van apuntant les actuacions possibles sobre el plànol del pati.
  5. Es fa una posada en comú

Després de tot aquest procés s’obtindrà una imatge reflexionada i debatuda del punt de partida i del somni.

4. Repartir les tasques – Grups de treball

Està molt bé somniar, però també cal tocar de peus a terra!

En una reunió de la Comissió de Patis s’han de repartir les tasques per tal d’assegurar la continuïtat del projecte.

Per tant, dins la Comissió es formen diversos Grups de treball:

Comunicació

Cal que la difusió i comunicació del projecte estigui present durant tot el projecte per aconseguir la implicació del màxim de persones possibles i donar visibilitat a les nostres accions. Això ho podem fer mitjançant un espai web/blog, cartells informatius, circulars via mail, cartellera de somnis, grups de WhatsApp,…

Si es preveu que el procés duri diversos mesos (el més habitual), s’ha de fer una bona feina de comunicació per tal de mantenir l’energia i la motivació inicials. Establir un calendari de les comunicacions perquè tothom tingui clar en tot moment i de forma repetida: l’objectiu final, el punt on es troba el procés i els passos que falten per assolir l’objectiu.

També una idea que funciona molt bé és que durant les jornades de treball siguin els propis alumnes els que facin de reporters. D’aquesta manera la comunicació serà més participativa i ens aportaran el seu punt de vista.

Finançament

Aquest grup de treball estudiarà les propostes resultats de l’assemblea i la seva viabilitat econòmica. S’encarregarà de buscar finançament i materials.

Normativa

Cal estudiar i avaluar totes les propostes en funció de la normativa actual d’espais exteriors a la nostra ciutat o poble. Aquí teniu un article molt interessant sobre la Normativa sobre l’equipament de les àrees de joc i superfícies.

Manteniment

Assegurar el manteniment a llarg termini de les millores del pati és la clau de l’èxit. És important no fer més del que es pot mantenir. Qui es farà càrrec del manteniment? Amb quina freqüència? Quins materials o recursos seran necessaris?

renovar pati en jardí

5. Establir un calendari

En una reunió de la Comissió de Patis, que pot ser la mateixa en la que s’estableixen els grups de treball, s’ha d’establir un calendari de les diverses fases de realització del projecte. Si tenim un marc de temps definit és més fàcil mantenir la motivació i la focalització necessàries. A més, calendaritzar ens ajuda a planificar la gestió dels recursos per a cada fase.

Alguns consells per a fer el calendari:

  • Ser realistes!
  • Decidir les diferents fases del procés.
  • Establir una data d’inici i d’acabament per cada fase.
  • Tenir en compte el calendari de les comunicacions de les diferents fases per aconseguir que no disminueixi la motivació al llarg del temps.
  • Determinar quins recursos (materials, humans i econòmics) es destinaran a cada fase.

6. Redactar el projecte

La Comissió de patis redactarà el projecte a partir de tot el que s’ha recollit des dels grups de treball i a l’assemblea. Això ho pot fer de manera formal en forma de document o de manera més participativa en forma de blog en el que cada responsable tècnic o representant del grup de treball faci una entrada i expliqui la seva part.

Us proposem un exemple d’alguns dels apartats que podrien constar en aquest projecte:

  • Punt de partida – diagnosi inicial
  • Objectius
  • Paviments i desnivells
  • Vegetació
  • Mobiliari – estructures
  • Sorreres
  • Equilibris i jocs de construcció
  • Espais de joc simbòlic
  • Elements de joc verticals (a les parets o reixes)
  • Pràctica d’esports – convivència
  • Biodiversitat: hort, bassa, hotel d’insectes,…
  • Plànol del pati actual – plànol del pati transformat
  • Calendari i fases
  • Pressupost

7. Buscar assessorament tècnic

Per a l’execució del projecte s’haurà de buscar assessorament tècnic en diversos aspectes claus. Es pot recórrer a la contractació d’algun servei en concret però el més recomanable és que busquem dins la comunitat educativa perquè probablement ja trobem aquest perfil professional que ens pugui donar un cop de mà.

Alguns dels perfils professionals que ens poden interessar són:

  • Paisatgistes: ens ajudaran a preparar els plànols i a tenir clara la configuració física i espacial del pati.
  • Jardiners/es: poden treballar en col·laboració amb l’arquitecte paisatgista i ens ajudaran a portar a la pràctica la plantació, el sistema de rec i la tria d’espècies adaptades al nostre territori (busquem si és possible un especialista en xerojardineria que ens ajudi a triar espècies de baix consum d’aigua).
  • Arquitectes: ens poden donar un cop de mà si volem construir cabanes o altres elements arquitectònics.
  • Fusters/es: serà molt útil comptar amb la seva ajuda per planificar totes les construccions relacionades amb la fusta i muntar-les durant la jornada de treball.
  • Paletes: si volem construir elements d’obra o de pedra caldrà tenir l’ajuda d’algun paleta o expert en construcció.

8. Buscar finançament i material

L’ideal és que es pugui comptar amb el recolzament econòmic de totes les parts de la comunitat educativa: escola, AMPA i Ajuntament.

Però a més a més es poden fer accions concretes per recaptar fons o material: plataformes de recaptació de fons online (verkami o goteo), concursos, festes populars, mercats de segona mà, demanar ajuts a empreses privades, buscar la col·laboració econòmica o material dels comerços locals, demanar material sobrant d’empreses de construcció,…

9. Organitzar Jornades de treball comunitari

Les jornades de treball al pati acostumen a funcionar molt bé i són una manera d’executar el projecte festiva, comunitària i participativa.

Abans de les Jornades de treball
  • Comunicació: Tota la comunitat educativa ha d’estar molt ben informada del projecte i del punt on es troba. S’ha d’aconseguir engrescar a tothom, generant complicitat i empatia i entenent que hi ha una gran varietat de formes possibles de participar.
  • Materials: Hem de preparar els materials que calen per a cada actuació. Això es pot preparar en una o diverses reunions de la Comissió de Patis.
  • Transport: haurem de preveure com transportarem tots els materials necessaris i on els guardarem abans de la jornada de treball. Podem buscar algun voluntari/a dins la comunitat educativa que tingui una furgoneta gran o un camió.
  • Actuacions: cal determinar quines actuacions es faran durant la jornada. Ser realistes i no voler-ho fer tot de cop és important. Hem de mesurar bé el temps i les forces.Una bona estratègia és establir un/a responsable de la Comissió de Patis per cada una de les actuacions.
  • Eines: hem de tenir clares les eines o maquinària que necessitarem. Fem una llista i demanem a les persones que volen participar si les poden portar. Si la comunitat educativa no pot aportar-les, les haurem de llogar a una empresa externa.
  • Participants: per poder planificar cal saber amb quantes persones comptarem el dia de la jornada de treball. Podem fer un document compartit en el que les famílies i tots els participants es poden inscriure, dir quin tipus de tasques poden fer (establir les tasques prèviament) i quines eines poden portar (determinar les eines que es necessiten).
  • Horari i avituallament: cal establir un horari concret per a la jornada de treball i les necessitats d’avituallament en funció del nombre de persones participants. Serà una jornada de tot el dia o només un matí? Caldrà fer esmorzar, dinar o berenar comunitari? Haurem de portar aigua i beguda? Qui s’encarregarà de l’avituallament?
Durant les Jornades de treball

Tothom pot participar d’una manera o una altra, adults i infants. L’ideal és que sigui una jornada festiva i alegre.

Si hem fet una preparació exhaustiva de la jornada i estem ben organitzats/des, ens sorprendrem de la quantitat de feina que podem fer en un dia.

Gaudim de la Jornada i aprofitem per documentar-la gràficament (fotos i vídeos).

És probable que per a cada una de les fases del projecte ens faci falta una jornada de treball. No gastem totes les energies en la primera jornada. Pensem que el projecte ha de ser sostingut en el temps i que cal continuar engrescant a tota la comunitat.

10. Avaluar i donar continuïtat al projecte

Quan haguem arribat al final del calendari establert inicialment haurem d’avaluar la feina feta i els resultats obtinguts.

El pati com a expressió de la comunitat educativa hauria de ser un espai dinàmic que representés l’evolució de les necessitats dels alumnes i de tota la comunitat.

S’ha d’assegurar la continuïtat del projecte des del manteniment de les accions que ja s’han dut a terme fins a la generació de noves idees i propostes.

I el curs vinent podem tornar a començar des del punt número 1 per renovar la Comissió de Patis amb noves famílies, revisar les actuacions fetes en el primer curs del projecte i decidir si cal fer noves actuacions.

El projecte patis pot estar tan viu com la comunitat educativa ho decideixi. Hi ha escoles que el duen a terme durant un curs escolar i n’hi ha que ja fa 4 o 5 anys que mantenen viu el projecte. És un projecte que respira natura, col·laboració, esperit comunitari i voluntat de transformació educativa i social.

Endavant!

Més informació sobre la transformació dels patis escolars

Si t’ha agradat aquesta entrada, comparteix-la a les xarxes!

Pin It on Pinterest