Núria Solsona i Pairó és professora i investigadora, experta en coeducació i en història de la ciència. És membre de diversos grups de treball per la igualtat i la coeducació i responsable de programes internacionals, cursos i màsters universitaris.
Entre d’altres publicacions, la Núria Solsona també és l’autora de Ni princeses ni pirates, un llibre que ens ajudarà a educar els nens i nenes en llibertat, a través de la coeducació, promovent la igualtat d’oportunitats i allunyant-nos dels estereotips. Us el recomanem!
Identitat sexual o identitat de gènere?
La identitat sexual fa referència a les característiques biològiques dels nostres cossos, com ara els òrgans genitals interns i externs, la càrrega hormonal o els cromosomes; allò que ens classifica entre femelles i mascles. El sexe marca les diferències biològiques i fa diferents els genitals, els pits i els malucs de les dones i els homes.
Les persones naixem amb un sexe biològic, però no naixem conscients de ser dones o homes. L’aparença genital externa és el primer criteri per a l’atribució del gènere.
Amb el terme gènere s’estableix sobre les persones una classificació d’origen cultural, que ja no es basa en la genètica o la biologia, però que ens atorga una identitat de gènere concreta, una manera de ser, d’expressar-nos, d’actuar i de sentir que reprodueix les desigualtats per raó de sexe i discrimina aquelles persones que s’atreveixen a sortir-ne.
Per entendre el comportament de les persones cal saber que no podem distingir entre el sexe i el gènere; no podem saber exactament quins actes són deguts al sexe i quins són deguts al gènere. La distinció és visible en molts pocs casos, com per exemple en la reproducció humana, però en els altres comportaments domina el model de gènere en què la persona ha estat educada.
Quin paper juga la família en la definició del gènere?
La família té un paper molt important en l’educació i per tant en l’adopció dels models de gènere. L’educació familiar o socialització primària és tota la informació i interacció que es duu a terme en el si de la família.
Els processos de socialització modelen les persones d’acord amb uns patrons i ho fan d’una manera molt potent. Una part d’aquesta socialització és relativament explícita i l’anomenem educació, mentre que l’altra part no és explícita i és formada per allò que les nenes i els nens veuen al seu voltant des que neixen: els comportaments de les persones adultes, les respostes que reben, etc.
I l’escola o l’esplai?
L’escola i l’esplai són els altres agents socialitzadors, a més de la família. Són els agents principals a l’hora de transmetre els missatges que condicionaran la construcció de la identitat. Per això s’anomena socialització secundària la que fa l’escola o altres agents socioeducatius com l’esplai.
Cal vigilar si s’assignen tasques diferents a les noies i els nois, per exemple més relacionades amb la cura en el cas de les noies i amb l’ús de l’espai públic en el cas dels nois. Això suposaria de manera explícita una socialització discriminatòria segons el gènere.
I la societat en general?
La societat en general reforça els models de gènere mitjançant els estereotips. Els estereotips de gènere són el conjunt d’idees que la nostra societat construeix com a patrons culturals que marquen el comportament de dones i homes, de nenes i nens, en un moment històric concret. Els estereotips de gènere intervenen en la socialització dels infants.
A quina edat els infants comencen a impregnar-se d’estereotips de gènere?
Els estereotips de gènere existeixen des del moment de néixer, per exemple en la manera que la mare i el pare s’adrecen al nadó, les joguines que escullen, el color de la roba o en el to de veu en què li parlen. Les últimes recerques indiquen que cap als tres anys els infants comencen a tenir consciència de que són nenes o que són nens. I per tant, a partir d’aquest edat poden començar a apropiar-se dels estereotips.
Ens pots anomenar quatre dels estereotips més recurrents a la nostra societat?
Alguns estereotips atribuïts al gènere femení són la bellesa, la disponibilitat, la tendresa i la baixa autoestima.
I alguns atribuïts al gènere masculí són l’autocontrol, l’agressivitat, la tendència a dominar i l’afectivitat baixa.
Què és la coeducació?
La coeducació és un canvi cultural que elimina l’androcentrisme i construeix una cultura en la qual les tasques atribuïdes als dos gèneres tenen el mateix valor, alhora que s’elimina la imposició dels gèneres en funció del sexe.
Ens dónes 3 idees per afavorir la coeducació a l’escola i l’esplai?
Per afavorir la coeducació a l’escola i l’esplai cal fer atenció als diferents indicadors coeducatius.
Per exemple, cal analitzar els contes i relats que s’utilitzen en les activitats. Analitzar els protagonistes principals i secundaris, veure si les nenes hi surten representades i qui apareix fent papers secundaris. Els contes tradicionals es poden descodificar amb mirada coeducativa i introduir canvis en els personatges i a les relacions entre ells.
Si analitzem les joguines, veiem que en general les nenes juguen amb nines i cuinetes, i els nens amb pilotes i cotxes. Per introduir canvis, cal detectar el sexisme en la pràctica quotidiana i administrar els jocs i les joguines perquè se’n faci un ús no sexista. És relativament fàcil dissenyar activitats perquè les nenes juguin amb cotxes i cal potenciar les nines en els jocs masculins.
Una tercera idea es refereix a la introducció dels sabers femenins i els sabers de la cura. Si volem educar en la construcció de persones autònomes i amb empatia respecte els altres, hem d’incorporar els sabers de la cura instrumental, com cuinar, planxar i comprar. D’altra banda, el coneixement acadèmic ha ignorat els sabers femenins construïts al llarg dels segles per les dones i ara és el moment de recuperar-los.
I aquesta manera d’educar ens pot ajudar a prevenir la violència de gènere?
Aquesta manera d’educar és la principal via de prevenció de les relacions abusives i de la violència masclista. Qualsevol insult o tracte menyspreador que passi desapercebut en la vida quotidiana de l’escola o l’esplai és la llavor de la violència de gènere. Cal tenir en compte que no només les noies, sinó que també els nois que no responen a la masculinitat hegemònica són víctimes de la violència masclista.
Com influeix el pati de l’escola en les relacions entre nens i nenes?
El pati de l’escola podria semblar un espai neutre però té una forta càrrega educativa i les interaccions que s’hi produeixen no són lliures de sexisme. Els nens ocupen l’espai central, on s’hi mouen lliurement jugant en general a futbol, un dels emblemes de la masculinitat hegemònica. Les nenes acostumen a fer jocs tranquils a la perifèria.
Al pati de l’escola, les nenes aprenen a assumir el seu lloc secundari i a ser protagonistes dels marges, aprenen a cedir l’espai amb facilitat; fins i tot, si els nois no hi són, dubten d’ocupar el centre del pati.
A mesura que es van fent grans, l’aprenentatge del domini de l’espai implica, per part dels nens la imposició sobre l’entorn i l’exercici de formes de violència i agressives que els permetin assegurar el domini davant de possibles resistències. I les nenes aprenen que el seu lloc natural a la vida és ocupar els espais perifèrics.
Més informació sobre la coeducació
- Encoratja’t, proposta educativa per la igualtat de gènere i la violència zero, Fundesplai
- Recull d’activitats per la igualtat de gènere a l’escola, Fundesplai
- Recursos per a la coeducació i la igualtat de gènere, de la XTEC
- Guia Ni ogros ni princesas, del Govierno de Asturias
- Guia de coeducació per als centres educatius: pautes de reflexió i recursos per a l’elaboració d’un projecte de centre, de la Generalitat de Catalunya
- Dinàmiques coeducatives, de la Unitat d’Assessorament Psicopedagògic de la UAB
- La coeducació i la gestió de la diversitat a les aules, de Fil a l’Agulla i Educació Sense Fronteres
- Entrevista a la Núria Solsona a Olot TV (vídeo)