Aprofitant la jornada sobre l’educació a temps complet que va organitzar dissabte passat la Federació de moviments de renovació pedagògica de Catalunya, avui fem una entrevista a l’Elena Sintes, autora de l’informe Escola a temps complet. Cap a un model d’educació compartida. L’Elena Sintes és Doctora en Sociologia. Ha treballat com a investigadora a la UB i la UAB, és membre de la Fundació Jaume Bofill i col·labora amb el Programa de Temps i Qualitat de Vida de l’Ajuntament de Barcelona.

Què és l’escola a temps complet?

És un model que tracta d’obrir els centres educatius fins a mitja tarda amb una pausa per dinar al migdia i amb una oferta integrada d’activitats lectives i no lectives.

Quins són els objectius bàsics d’aquest model educatiu?

Es tracta de reordenar el temps escolar per oferir més i millor oportunitats educatives tant d’aprenentatges lectius com de no lectius. L’educació no és només aprendre un currículum, sinó que s’ha d’educar la globalitat de la persona.

L’objectiu principal d’aquest model és reduir les desigualtats educatives, assolir majors nivells d’èxit escolar i d’equitat, i alhora adaptar l’escola a la realitat social i familiar actual.

Les activitats extraescolars quedarien incloses dins l’horari escolar, segons aquest model?

Sí, quedarien incloses. La idea està en què el projecte educatiu del centre estableixi algun tipus de lligam entre les activitats curriculars lectives i les no lectives.

L’educació a temps complet requereix que les classes lectives es facin d’una altra manera? S’haurien d’aplicar tècniques diferents?

Es tracta de repensar la manera com estem organitzant les matèries i les hores. Hi ha moltes experiències d’innovació en l’ús del temps. Hem d’abandonar la premissa per la qual es regeix l’actual jornada lectiva “quant de temps dediquem a què”, i plantejar-nos com organitzem el temps per educar. Actualment hi ha una organització molt sistemàtica de classes específiques per cada matèria organitzades i estandarditzades d’una manera molt rígida.

Un altre objectiu de l’educació a temps complet és diversificar les estratègies d’aprenentatge i potenciar la innovació educativa.

Aleshores, aquest model és més respectuós amb les necessitats i els interessos dels infants?

Per descomptat, es tracta d’adequar l’aprenentatge a les necessitats pròpies de cada edat, personalitzant l’educació i els aprenentatges, trobant la manera que el model respongui de forma adequada a les necessitats i interessos de cada alumne. És un model que posa a l’alumne en el centre i mira de treballar amb riObjectius de l'educació a temps complettmes, horaris i pauses adients per a cada grup d’edat.

I això és aplicable a Secundària, també?

Per descomptat, hi ha països on s’està aplicant a Secundària.

A sí? Ens pots donar algun exemple?

Alemanya; allà ho estan aplicant a Primària i a Secundària.

I els hi funciona bé?

Sí, molt bé. Fan avaluacions del model amb revisions anuals, enquestes de satisfacció als docents i a les famílies. I així han detectat millores en els resultats acadèmics, millores en el clima i la satisfacció de tota la comunitat escolar, increment del desenvolupament cognitiu, emocional, social i cultural dels infants i adolescents, increment del vincle dels alumnes i les famílies amb l’escola, i sobretot, una reducció de les desigualtats educatives.

És clar, perquè entenem que si es planteja aquest tipus d’escola on el temps del migdia i les activitats extraescolars estan incloses vol dir que són activitats gratuïtes o molt econòmiques per a les famílies?

A Alemanya s’està fent a dos nivells: per un costat es mobilitzen fons municipals per oferir activitats gratuïtes i per altra banda s’ofereixen ajuts a les famílies que garanteixin el dret de tots els infants al menjador i a participar en les activitats de lleure.

Perquè actualment és molt desequilibrat: el que té diners per pagar les extraescolars les paga i el que no en té doncs no hi pot participar.

Sí, aquí el sistema educatiu s’ha desentès completament de les activitats no lectives i tot corre a càrrec de les famílies. Això fa que molts infants no hi puguin accedir i no puguin gaudir dels avantatges que comporten aquestes activitats. En altres països el menjador i les extraescolars estan subvencionades i això és una inversió molt positiva per l’educació.

I això vol dir que l’administració ha de posar molts diners en aquest model educatiu perquè funcioni?

A veure, hem de reivindicar un augment dels pressupostos per educació perquè actualment estem per sota de la mitjana de l’OCDE.

Però el model d’escola a temps complet no necessàriament ha de ser més costós sinó que es tracta d’organitzar els recursos actuals, optimitzar al màxim l’oferta educativa ja existent i posar-la a l’abast de les escoles.

Per tant, tu creus fermament que l’educació a temps complet és viable a Catalunya?

A veure, ho hem contrastat amb la comunitat educativa; hem fet seminaris on han participat mestres, pares i mares, representant sindicals, membres de les administracions… i en general és un model que té molt bona acollida. S’ha vist que hi ha alguns aspectes que són perfectament aplicables a curt termini i n’hi ha d’altres que requereixen una inversió més gran i més reorganització prèvia. Però ja hi ha comunitats educatives que s’estan organitzant i estan posant en marxa escoles a temps complet.

I quin és el paper de les entitats d’educació en el lleure en aquest model?

Tenen un paper fonamental, sobretot pel que fa a integrar el lleure educatiu en el projecte educatiu de l’escola. L’activitat de les entitats s’ha de coordinar amb les activitats lectives per oferir un entorn d’aprenentatge integrat i coherent. Per això cal una bona coordinació i treball en equip entre les entitats i l’equip docent.

I pel que fa a les famílies, s’entén que aquest model ajudaria a la conciliació de la vida laboral i familiar que és tan difícil avui dia, no?

És una millora en el sentit en què s’amplia l’horari d’obertura de l’escola per la tarda, però és un error pensar que la conciliació de la vida familiar i laboral passa per l’adaptació dels horaris escolars. El que s’hauria de modificar són els horaris laborals. Per això, la reforma horària ja està treballant en aquesta línia.

Per acabar, ens podries comentar alguna estratègia clau que pugui ajudar a les comunitats educatives a iniciar un model d’escola a temps complet?

S’hauria de començar pel lideratge compartit, organitzant una estratègia de connexió entre totes les entitats implicades.

Aquest és un model en el que tots els actors i entitats implicades tenen un paper rellevant i han de compartir el lideratge a l’hora de proposar, coordinar i gestionar. Un lideratge compartit entre l’escola, les entitats de lleure, els ajuntaments i les famílies que té per objectiu millorar la qualitat del temps educatiu.

L'educació a temps complet vol reduir les desigualtats educatives i garantir l'equitat Click To Tweet

Més informació i recursos sobre l’educació a temps complet

Informes (PDFs):

Pin It on Pinterest