Fer les colònies escolars a la tardor serà essencial aquest curs 20-21.
L’octubre i el novembre són mesos ideals per anar de colònies. Ja hem parlat altres vegades de la importància i els beneficis d’anar de colònies, però avui volem destacar l’efecte positiu de les colònies a la tardor per reforçar la cohesió de grup i començar el curs amb bon peu.
Des de fa anys, a més a més, molts equips docents han constatat que durant el primer trimestre del curs fa una temperatura idònia per anar de colònies, sovint més agradable que durant el mes de maig o juny. A més a més, la convivència de 24 hores i les activitats que afavoreixen la cohesió de grup que es fan durant les colònies poden ser molt beneficioses en un moment del curs en què cal reforçar els vincles afectius entre alumnes després de les vacances d’estiu.
Aquests efectes beneficiosos són encara més destacables en els grups de 1er d’ESO, ja que sovint els alumnes quan comencen el curs encara no es coneixen entre ells perquè provenen de centres de primària diferents. Anar de colònies a la tardor els proporciona un espai d’immersió total en el grup, afavorint les relacions i creant vincles que els acompanyaran durant tot el curs.
Alguns dels infants i joves que han estat amb nosaltres ens comenten que “anar de colònies a principi de curs els ajuda a començar el curs més relaxats”, que “així poden conèixer millor els companys que no coneixien i fer-se amics”, i fins i tot afegeixen que “fer les colònies a principi de curs els ajuda a estar més motivades per treballar un cop tornen a l’escola”.
La convivència 24h
Els i les alumnes conviuen 24h durant dos o tres dies i això afavoreix el sentit de pertinença al grup i ofereix noves possibilitats de relació que no apareixen durant les jornades escolars habituals.
Al principi fins i tot se’ls pot fer una mica estrany compartir moments de la vida quotidiana amb els seus companys i companyes, moments que habitualment només comparteixen amb la família com: parar i desparar taula, rentar-se les dents fent ganyotes al mirall, dormir a la mateixa habitació i xiuxiuejar acudits dins el sac, vestir-se de pressa per poder anar a esmorzar, fer-se companyia en moments difícils d’enyorança o dificultats, escombrar el menjador, llevar-se i dir-se bon dia… Però segurament quan tornin a casa trobaran a faltar poder conviure tan intensament amb els companys i companyes.
La convivència 24h i les tasques del dia a dia compartides, afavorint el treball en equip, són alguns dels elements importantíssims de les colònies com a factor cohesionador d’un grup classe. A més a més, compartir les tasques afavoreix l’autonomia personal i l’actitud de co-responsabilitat entre nens i nenes, trencant amb els estereotips de gènere.
La natura com a escenari
Un altre factor essencial per a la convivència i la cohesió de grup és l’entorn natural.
Anar de colònies és com una alenada d’aire fresc, natural, net, fora de la ciutat, en un entorn ric en vegetació i fauna molt diversa que són un pilar fonamental per al benestar emocional i la calma interior.
A més, a la tardor la natura es converteix en un espectacle que ens aporta sensacions intenses: colors càlids, fulles de totes les formes que cauen dels arbres, fruits que són les delícies dels ocells, castanyes punxegudes entre la fullaraca, bolets que aromatitzen el bosc, sensacions de frescor matinal, gotes de rosada que rellisquen per les fulles quan comença a escalfar el sol…
El contacte i descoberta de la natura aporten pau i benestar personals, elements essencials per a un bon desenvolupament emocional. I el fet d’estar bé amb un mateix afavoreix de retruc la qualitat de les relacions interpersonals i tot la cohesió de grup en surt beneficiada.
Activitats cohesionadores
Hi ha infinites activitats i jocs que poden ajudar a cohesionar el grup, a desenvolupar la empatia, la solidaritat, la cooperació, la comprensió d’un mateix i dels altres, la confiança…
Aquí en teniu alguns exemples:
Jocs de coneixença
- Els cercles: ens col·loquem en dos cercles concèntrics, un a dintre l’altre. Els de dintre mirant enfora i els de fora mirant endintre. Els de fora van donant voltes al ritme de la música fins que es para. Aleshores miren a la persona del cercle interior que tenen al davant i es diuen 4 frases per conèixer-se millor.
- Els paquets: els infants van ballant al ritme de la música fins que l’educador/a l’atura i diu: “paquets de 3” i aleshores els nens i nenes s’han d’abraçar de 3 en 3. Després es torna a posar la música i es va aturant i dient “paquets de 4”, “paquets de 6”,.. i així successivament. També es poden fer variacions com “paquets de samarretes del mateix color” o “paquets d’ulls del mateix color” o “paquets amb 3 tipus de cabell diferent” o “paquets dels cognoms que comencen amb la mateixa lletra” o “paquets dels que fan el mateix esport” o “paquets dels que es diuen igual” o “paquets on tothom tingui un nom diferent” o “paquets dels que tenen el mateix número de peu”… i així anar-ho complicant.
Jocs cooperatius
- El nus humà: joc on cal fer rotllana, agafar-se de les mans i, al ritme de la música i sense deixar-se anar, ballar i embolicar-se fent una xarxa. Quan la música es para s’ha de tornar a la posició inicial sense deixar-se anar les mans.
- Peus lligats: Comencem lligant-nos els turmells per parelles i posant-nos d’acord per aconseguir caminar per un circuit marcat. Després augmentarem el grau de dificultat enllaçant-nos de quatre en quatre, de sis en sis i així fins que tot el grup tingui els peus lligats i ens haguem de coordinar per arribar a l’objectiu.
- La roda a les fosques: els participants fan una rotllana un darrera l’altre. Posen la mà dreta sobre l’espatlla dreta del nen o nena que tenen al davant. Aleshores el monitor/a passa per tota la rotllana posant un mocador als ulls de cadascú. Sense veure res, han de començar a caminar, aconseguint que la roda giri sense que es trenqui ni es desfaci. La música va cada vegada més de pressa.
- Les cadires cooperatives: els infants corren i ballen al voltant de les cadires mentre dura la música i quan aquesta para, s’han d’asseure a les cadires. Cada cop que es para la música es treu una cadira del cercle i el grup ha d’intentar encabir tots els membres a les cadires que queden.
- El paracaigudes: amb el paracaigudes es poden fer molts jocs cooperatius. D’entrada, podem jugar a inflar-lo i desinflar-lo posant-nos d’acord. També podem posar una pilota a sobre i anar fent moviments de conducció coordinats per tal que la pilota no caigui pel forat. Els jugadors/es han d’agafar l’extrem de la tela mantenint la tensió per orientar la pilota cap on volen.
- L’anella cooperativa: tots els infants s’agafen de la mà fent una rotllana. Se li dóna una anella a un dels participants i aquest l’haurà de passar al del costat sense deixar-se anar de les mans. L’anella haurà d’anar fent la volta a la rotllana sense que ningú des deixi anar de les mans. Després es pot augmentar la dificultat fent el joc contra rellotge, cada vegada més ràpid.
Jocs de confiança
-
Confia i deixa’t caure: per parelles, un es posa d’esquena davant de l’altre, tocant-se els peus. Amb els ulls tancats es deixa caure enrere, confiant que l’altre l’agafarà. Després ho repetim però a l’inrevés. I fem unes quantes partides canviant de parella perquè cada infant hagi pogut jugar amb com a mínim 5 o 6 infants diferents.
-
La cremallera: els infants es col·loquen al terra en línia recta, formant una cremallera, estiren els braços amunt i fan passar un company o companya estirat per sobre els braços a banda i banda de la cremallera.
-
L’estel: els infants fan una rotllana, s’agafen de les mans i se’ls enumera 1,2,1,2,1,2….Aleshores el monitor/a crida “1”, i els que són 1 han de deixar-se caure enrere, sense moure els peus. Després tornen a la seva posició i el monitor/a crida “2” i aleshores ho han de fer els dos. Així successivament, en silenci, concentració, suaument. Després repetim la operació però enlloc de deixar-nos caure enrere, ens deixem caure endavant. I finalment farem 1 endavant i 2 endarrere, i canviarem, 1 endarrere i 2 endavant.
-
El pèndol: una persona es col·loca dempeus al centre. La resta d’infants s’asseuen al seu voltant amb les cames ben estirades. Tots han de tenir els peus sobre els peus de la persona que està dreta, de manera que aquesta estigui ben agafada pels peus i no pugui caure. La persona del mig es posarà ben recta, amb el cos rígid, i es deixarà caure, com si fos un pèndol. Els nens i nenes que estan al seu voltant l’hauran de frenar amb les mans abans que els aixafi i el faran anar cap a l’altre costat de la rotllana.
Jocs de nit
- La sardina: un dels participants o el monitor/a s’amaga al mig del bosc mentre la resta del grup conta fins a 10 o 100. Després surten a buscar el o la que s’ha amagat. El primer que el troba s’amaga al mateix lloc i es queden ben quiets/es i en silenci esperant a que n’arribin més. Han d’esperar en silenci fins que tothom del grup els ha trobat.
- Les vaques de nit: les vaques són 2, 3 o 4 monitors/es que s’amaguen pel bosc, cadascú amb un xiulet. Tots tindran pistes preparades o trossos d’un mapa del tresor. Es fan grups de 4 infants que han d’anar pel bosc intentant localitzar cadascun dels monitors/es, guiant-se pel xiulet. Un cop l’han trobat, se’ls hi dona la pista o el tros de mapa. Cada grup ha d’aconseguir alguna pista. Quan ja han aconseguit totes les pistes, tothom surt del bosc i es posen en comú totes les pistes o trossos de mapa per aconseguir trobar el tresor entre tots i totes.
QUÈ ESTÀS BUSCANT?
Si us ha agradat aquesta entrada, compartiu-la a les xarxes!