QUI ERA PEPA ÒDENA?
Pepa Òdena Savé (1939–2024) va ser psicòloga, mestra i va tenir un paper clau en la renovació pedagògica de les escoles bressol sent una gran difusora de les principals experiències europees d’educació en la primera infància. La seva mirada atenta a l’evolució dels infants i el seu compromís amb la qualitat educativa la van convertir en una figura essencial dins del món de l’educació a Catalunya.
Es va formar a la Universitat de Barcelona i va orientar molt aviat la seva trajectòria cap al coneixement i tracte educatiu dels més petits. A mitjans dels anys seixanta, va començar la seva tasca com a directora pedagògica a l’Escola Cooperativa Vilarnau de Sant Sadurní, i poc després va treballar com a assessora psicopedagògica amb famílies de nadons amb discapacitat al Centre de Paràlisi Cerebral de Barcelona.
El seu interès per comprendre a fons els diferents enfocaments educatius la va portar a viatjar per tot Europa. Entre les experiències que més la van marcar, destaca la influència de l’Institut Lóczy de Budapest, una institució hongaresa pionera en l’atenció a la primera infància. Pepa Òdena va ser la introductora a Catalunya de la línia pedagògica del Lóczy, que es basa en el respecte per l’autonomia i el desenvolupament natural de l’infant.
Un altre referent fonamental per a ella va ser la mestra i diplomada en psiquiatria social, Elinor Goldschmied. La Pepa va tenir un paper clau en la difusió del seu pensament i metodologia, especialment a través de la implementació de dues propostes pràctiques que avui són habituals a moltes escoles bressol: la panera dels tresors, per a infants de 6 a 12 mesos, i el joc heurístic, destinat als infants de 12 a 24 mesos. La col·laboració entre ambdues educadores va ser molt estreta, i Goldschmied va viatjar regularment a Barcelona per formar mestres catalanes.
Al llarg de la seva carrera, Pepa Òdena va tenir una presència destacada a l’Associació de Mestres Rosa Sensat, on va ser un punt de referència per a moltes generacions de mestres d’educació infantil. Juntament amb figures com Irene Balaguer, Tere Majem i Marta Mata, va participar activament en escoles d’estiu i d’hivern, contribuint a la formació i inspiració del professorat. Era, sens dubte, una mestra de mestres.
També va ser una autora de diversos articles i publicacions a revistes especialitzades com Perspectiva Escolar i Infància, on va reflexionar sobre els principis, objectius i pràctiques de l’educació a les escoles bressol. La seva obra va deixar un llegat pedagògic valuós i vigent, amb una mirada respectuosa, sensible i rigorosa cap a la infància.
LLEGAT DE PEPA ÒDENA
- Renovació pedagògica: Lluitar per la renovació pedagògica a l’educació infantil a Catalunya.
- Drets dels infants: Assumir la defensa dels drets dels infants com una responsabilitat de tota persona educadora.
- Donar valor des de l’inici: Donar valor als petits detalls i als primers processos neuronals per afavorir un desenvolupament ple.
- Escoltar i aprendre: Escoltar i aprendre dels referents per fer de mestra/e amb consciència i arrelament.
- Contacte corporal: Garantir el contacte corporal com a necessitat essencial en els primers mesos de vida.
- Presència: Estar presents com a mestres, defugint el fer constant i les presses.
Actualment, el llegat de Pepa Òdena continua molt viu a les escoles, on les seves idees es combinen amb les innovacions pedagògiques més actuals per respondre de manera flexible i adaptada a les necessitats de cada infant. Les escoles mantenen viu el seu compromís de fomentar una educació centrada en l’atenció personalitzada, on els i les mestres estan presents de manera activa i sensible, valorant cada detall i establint un vincle proper i constant amb els nens i nenes des del seu naixement.
