Cada vegada hi ha més trastorns del neurodesenvolupament que condicionen als infants més petits. Des de la classificació de l’Associació Americana de Psiquiatria confirmen que aquest tipus de trastorns han estat presents al llarg de la història i que afecten entre un 15 i un 20% dels infants.
Des de la mateixa Associació Americana de Psiquiatria es fa referència al fet que els trastorns de l’aprenentatge com la dislèxia o la discalcúlia afecta entre un 8% i un 10% dels infants, el conegut TDAH entre un 5% i un 7%, el TEA (Trastorn de l’Espectre Autista) entre un 1% i un 3%, i els de comunicació entre un 1% i un 2%. D’aquesta manera, és fàcil que en el grup d’infants a l’escola bressol hi pugui haver algun cas que tingui algun tipus de trastorn en el neurodesenvolupament, en major o menor grau. Poder-ho detectar i saber com actuar afavorirà la vida d’aquest infant. És per això que cal posar atenció a qualsevol senyal que pugui fer l’infant en relació a aquest desenvolupament.
A Espanya es destaca que hi ha uns 13.000 infants amb TEA, les estadístiques de diversos estudis (Autism-Europe aisbl, 2015) constaten que hi ha entre un i dos casos per cada 1.000 infants.
EL TRASTORN DE L’ESPECTRE AUTISTA (TEA)
El Trastorn de l’Espectre Autista, més conegut com a TEA, és un trastorn del neurodesenvolupament que tenen algunes persones i que perdura durant tot el cicle vital. La Confederació d’Autisme d’Espanya destaca que parlar d’infants amb TEA, vol dir que tenen un conjunt d’alteracions molt similars, però que la seva manifestació és molt variable, ja que depèn de la persona i del seu grau de profunditat.
El TEA és difícil de diagnosticar, ja que hi ha factors propis del desenvolupament de l’infant que el poden fer passar per alt en molts casos, però l’edat habitual de diagnòstic és entre els 4 i els 6 anys.
Tot i la seva dificultat en la diagnosi, poder-ne fer una detecció precoç és essencial per tal de poder adaptar i actuar de la millor manera possible. Es considera que al voltant dels 18 mesos es poden començar a identificar alguns signes d’autisme. Des de la Confederació d’Autisme d’Espanya, es donen eines per detectar signes d’alerta en relació amb l’autisme. Alguns d’aquests signes són la manca de contacte ocular, no donar una resposta davant estímuls, poc interès per comunicar-se, no respondre pel propi nom…
Poder dur a terme aquesta detecció permetrà que més endavant l’infant tingui més habilitats per poder-se adaptar a altres situacions, i sobretot a l’entorn escolar. Les persones amb autisme són subjecte de no ser compreses per la resta de persones, i en l’entorn escolar poden patir assetjament escolar, a part de no trobar el suport necessari en el sistema escolar, quelcom reclamat per les famílies i els mateixos afectats. Per això cal posar atenció i que es doni el major suport possible.
LA IMPORTÀNCIA DE LA DETECCIÓ A L’ESCOLA BRESSOL
Com a educadors i educadores d’una escola bressol, és molt important estar alerta a qualsevol signe que pugui portar a pensar que aquell infant pot tenir autisme. Tant en el cas de l’escola bressol com el de la llar d’infants, si es detecta un possible cas de TEA, cal que s’apliquin un seguit de mesures d’adaptació de l’espai i comunicatives que facilitaran el desenvolupament, l’adaptació i l’evolució de l’infant.
De la mateixa manera, és important posar-se en contacte amb els serveis de detecció precoç i els especialistes que donaran les pautes correctes per tal que el desenvolupament de l’infant sigui el més òptim possible i se’n pugui fer un correcte seguiment.
QUINES SÓN LES CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS DELS INFANTS AMB TEA?
A continuació enumerem algunes de les característiques que es poden presentar en els infants amb TEA de 0 a 3 anys. Són senyals d’alerta generalitzats i orientatius, i poden presentar-se de manera independent o conjunta. Si tenim sospita que un nen o nena tingui Trastorn de l’Espectre Autista, el primer que hem de fer és posar-nos en contacte amb professionals que ens puguin assessorar.
ENTRE 6 I 9 MESOS
- Poc contacte visual
- Poca interacció amb les altres persones
- No hi ha intercanvi de comunicació en jocs/gestos com el “cucút”
ENTRE 12 I 15 MESOS
- No imitació de gestos ni de sons
- Patrons de moviments estranys (estereotipes)
- Pot semblar que no hi sentin o poden tenir hipersensibilitat als sons
- No responen al seu nom
- No segueixen ordres senzilles
- No hi ha intenció de compartir
ENTRE 18 I 24 MESOS
- No diuen paraules amb valor comunicatiu
- No fan joc simbòlic
- Poc o gens de contacte/interacció amb els adults
- No mostren interès pels altres infants
- Poden presentar conductes autolesives
- Tendència a fer rebequeries, resistència als canvis
- Conductes irritables, hiperactives
En aquesta Guia de desenvolupament per a famílies i personal educador de la Generalitat de Catalunya, centrada en infants amb TEA des de 0 a 3 anys, trobareu més signes d’alerta i del desenvolupament propi dels infants.
10 ASPECTES CLAU PER ACOMPANYAR EL TEA DES DE L’ESCOLA BRESSOL
A continuació et presentem un recull de 10 elements que cal tenir en compte a l’escola bressol per tal de fer que l’adaptació dels infants amb TEA sigui més adient i es pugui dur a terme progressivament. Diversos estudis i articles sobre l’autisme de la Confederació de l’Autisme d’Espanya, FAROS Sant Joan de Déu, Autisme la Garriga, i la UNIR, coincideixen en algunes de les mesures que es proposen a continuació.
- Tenir un grup d’infants el més reduït possible. L’adaptació de l’infant serà més fàcil si el grup és reduït, d’aquesta manera podrà conèixer millor l’entorn i les persones amb qui el comparteix. Això li permetrà tenir seguretat per poder desenvolupar-se millor. Tenir una ràtio petita en aquests casos és un factor clau per a la persona educadora, que caldrà que faci una atenció més específica per aquests infants.
- L’equip educatiu ha d’estar informat i format respecte a les necessitats especials dels infants amb TEA. La formació que poden tenir els i les educadores és clau per tal de poder detectar de manera adequada i precoç qualsevol signe d’autisme. Que el personal estigui format és bàsic per actuar d’una manera coherent i adequada.
- Crear rutines per adquirir hàbits. Fomentar l’autonomia de l’infant és important pel seu desenvolupament, i una bona manera de fer-ho és amb l’adquisició d’unes rutines diàries en l’espai educatiu. Tot i que són infants molt petits, no ens hem d’oblidar que la repetició de rutines i hàbits fa que adquireixin un aprenentatge i a més els aportarà seguretat en aquell espai i amb les persones amb les quals interacciona.
- Oferir un espai propi i ser una mica flexibles. Els infants amb TEA no poden seguir una rutina o una activitat de molts minuts, és per això que cal que els educadors/es siguin conscients sobre el tema i puguin preparar un espai perquè l’infant pugui tenir els seus propis moments.
- Fer ús de SAAC (Sistemes Alternatius i Augmentatius de la Comunicació). Aquests són sistemes complementaris a la comunicació oral que permeten millorar i focalitzar la comunicació dels infants que hi tenen dificultats. Un bon sistema alternatiu per als infants amb TEA és l’ús de pictogrames per començar a identificar espais, materials, dies de la setmana… Els més utilitzats a Espanya són l’SPC (Sistema Pictogràfic de Comunicació) i ARASAAC, que és el sistema augmentatiu de comunicació que ha creat el Govern d’Aragó i que està a disposició de tothom des de la seva web. Tampoc s’ha de deixar de banda la importància de l’ús de signes propis de la LSC (Llengua de Signes Catalana), que pot fer que l’infant associï una ordre amb un signe.
- Tenir espais estructurats i predictibles. Com més ordenat estigui l’espai en el qual es troben, millor se sentiran aquests infants, i això els proporcionarà seguretat. En edats més avançades, es fa ús del mètode TEACCH, on a l’aula hi ha espais delimitats per a cada moment i cada acció.
- Ensenyar-li i animar-lo a demanar ajuda. La interacció amb les altres persones no és el seu punt fort, i la frustració quan alguna cosa no surt bé pot ser molt evident, creant fins i tot trastorns de conducta. Per això és important que els infants prenguin a la persona adulta de referent i sàpiguen que se’ls hi pot demanar ajuda, de manera gestual, visual… Així també es potencia les relacions interpersonals amb l’adult.
- Potenciar el joc funcional i simbòlic. En general són infants que juguen sols, cal que a nivell educatiu se’ls faci sentir realitzats amb el joc, fent que tingui una finalitat.
- Potenciar l’interès per l’altre. És un dels elements més difícils, però es poden crear rutines o accions que facin interactuar amb els altres infants com ser encarregat de repartir un got, passar llista amb imatges… així és pot potenciar aquesta relació.
- Reconèixer les seves individualitats i potencialitats. No forçar a més. És important saber que cada infant amb TEA és diferent, i que tot i que les indicacions i les bases puguin ser les mateixes, cal adaptar-les a cada individu. Conèixer bé l’infant és crucial per fer les actuacions correctes i no fer que es puguin convertir en un impediment pel seu desenvolupament. De la mateixa manera és important no fixar expectatives en les possibilitats de l’infant, tant a nivell escolar com familiar. És important basar l’educació en el Suport Conductual Positiu.
ENLLAÇOS D’INTERÈS
- Atenció Precoç de l’Institut Guttman de Barcelona
- Tot sobre l’autisme – Autisme La Garriga
- ¿Qué es el autismo? – Material ARASAAC
- Què és l’autisme i quins són els símptomes segons l’edat? – FAROS
- El autismo en el aula: la necesidad de un equipo docente formado en Educación Especial – UNIR
- 5 consejos para trabajar con niños con autismo – Educación 3.0
- Calidad de vida y TEA- Confederación Autismo España
- Després del diagnòstic. Intervenció precoç en el TEA – Autisme la Garriga
- Un de cada cinc alumnes presenta algun trastorn del neurodesenvolupament – Fundació Episteme
- Primers signes de l’autisme – Ara criatures
- La detecció de l’autisme – Ara criatures
- ARASSAAC
Esperem que t’hagi semblat interessant aquest article. Si és així comparteix-lo a les xarxes!
Fem visible el Trastorn de l’Espectre Autista!