L'escola inclusiva i el suport a alumnes amb necessitats educatives especials

L’escola inclusiva és l’escola que integra, que promou l’atenció educativa per a tots/es els alumnes, que busca l’equitat i valora la diversitat, oferint l’escolarització en condicions d’igualtat per a tots els nens i nenes. Però l’educació inclusiva només és possible si es personalitzen els aprenentatges i el plantejament pedagògic és obert, flexible i adaptat a la diversitat d’estils i ritmes d’aprenentatge.

A Catalunya, tenim la sort d’anar en aquesta direcció. Ja fa molts anys que hi ha molts/es mestres i escoles que treballen cada dia per aconseguir una educació inclusiva de qualitat, i el Departament d’Ensenyament, amb el nou decret, està fent els passos per regular i universalitzar l’escola inclusiva.

Segons explica el document De l’escola inclusiva al sistema inclusiu, del Departament d’Ensenyament, cada persona és única i irrepetible i, per tant, el fet d’educar comporta, per una banda, reconèixer que la diversitat és l’essència mateixa de la societat i, per l’altra, conèixer i comprendre les característiques i necessitats diverses dels alumnes. Per atendre aquesta diversitat cal impregnar amb aquesta idea la cultura de centre i proveir-lo dels suports personals, organitzatius, metodològics, materials i tecnològics adequats que assegurin la presència, la participació, l’aprenentatge i el progrés de tots i cadascun dels alumnes.

L'escola inclusiva és flexible i oberta a la diversitat d'estils i ritmes d'aprenentatge Share on X

Algunes de les metodologies que poden afavorir l’educació inclusiva són: l’aprenentatge cooperatiu, la resolució participativa dels conflictes, l’ensenyament multinivell, la tutoria entre iguals, el treball per racons d’aprenentatge, els tallers i activitats internivells, el treball en petits grups, treball de l’educació emocional i l’educació en valors, l’aprenentatge servei, el treball per projectes, els centres d’interès, la globalització dels continguts, els grups de debat, les metodologies actives, i el treball per competències (tal com diu el currículum competencial), entre d’altres.

En aquest sentit, el Disseny Universal de l’Aprenentatge facilita el marc de referència per la creació de contextos d’aprenentatge que no requereixin adaptacions ni dissenys especialitzats, és un marc de referència flexible i obert que permet que cada alumne vagi al seu ritme i aprengui a la seva manera. Per tant, en un sistema inclusiu basat en el Disseny Universal d’Aprenentatge, no hauria de fer falta adaptar les activitats a la majoria d’alumnes amb necessitats educatives especials, sinó que el sistema en si ja els inclou per naturalesa.

De tota manera, hi ha alumnes amb necessitats educatives especials que necessiten un suport personalitzat intensiu per part d’un professional que l’acompanya en el seu dia a dia a l’escola. Molts estudis mostren que aquesta pràctica té molts beneficis: permet que els alumnes amb necessitats educatives especials se sentin part de l’aula i puguin participar de l’aprenentatge col·lectiu, afavoreix la seva autoestima i seguretat, permet que l’alumne rebi una atenció més adequada a les seves necessitats, facilita la concentració, la participació i la motivació.

objectius educatius del suport als alumnes amb necessitats educatives especials