L’inici de l’escola és un dels moments més significatius en la vida de molts infants. Per a molts nens i nenes representa la primera separació prolongada de la família o bé el retrobament amb l’escola després de les vacances, un període en què han estat envoltats del seu entorn familiar. Aquesta nova etapa representa un nou entorn, noves persones, diferents espais, rutines i experiències que caldrà anar descobrint de manera progressiva.
Per a les famílies, aquest canvi es viu com una barreja d’emocions entre il·lusió, dubtes i pors. Què és el període d’adaptació? Quant dura? És normal que l’infant plori? Com puc ajudar-lo? En aquest procés d’adaptació, mestres, monitors i monitores de menjador i activitats extraescolars, vetlladors/es i, altres referents educatius, tenim un paper clau en l’acompanyament a infants o famílies, transmetent confiança i orientant-les en aquest nou camí.
Des de Fundesplai, a les escoles on som presents, tenim molt en compte aquest període, perquè representa el primer contacte de l’infant amb un entorn nou. Una adaptació viscuda de manera positiva contribueix en el benestar emocional de l’infant i facilita els seus futurs aprenentatges i relacions. Per aquest motiu, a continuació compartim amb tu algunes recomanacions per facilitar l’adaptació a l’escola durant el mes de setembre o en altres moments de tornada de vacances.
Si t’interessen els recursos educatius, pensats especialment per a professionals de l’educació, subscriu-te al nostre blog i els rebràs cada setmana al teu mail, amb guies i materials exclusius per a persones subscriptores! 😊
📝 13 Consells pràctics per tenir en compte a l’inici de curs
1. Explicar el procés d’adaptació
És important explicar a les famílies que cada infant viu l’adaptació d’una manera diferent. Alguns s’integren ràpidament, mentre que d’altres necessiten més temps per sentir-se segurs. L’objectiu no és aconseguir una adaptació ràpida, sinó que sigui respectuosa amb les necessitats emocionals de cada l’infant. Per aquest motiu, hi ha escoles que organitzen el període d’adaptació de manera progressiva, amb l’objectiu de facilitar la incorporació dels infants al nou entorn. Disposar d’aquest coneixement ajuda a les famílies a entendre què pot passar i també els permet participar i donar un millor suport als seus fills o filles.
2. Transmetre confiança i seguretat
És important transmetre a les famílies la importància d’establir una relació de confiança. Per això, com a referents educatius ens hem de mostrar disponibles a resoldre dubtes o pors que puguin sorgir durant el període d’adaptació. També, és convenient motivar a les famílies a compartir informació rellevant sobre els seus fills o filles, com ara les seves necessitats, preferències i hàbits, per exemple: li encanta la música, gaudeix dibuixant, té intolerància a la llet, té por dels sorolls forts, és tímid o molt sociable, utilitza un objecte d’aferrament…
3. Mantenir una comunicació fluïda
Parlar amb els infants amb fluïdesa i anticipar la informació els proporciona seguretat, organització i claredat. També ajuda a anticipar què passarà i afavoreix tant la separació com el retrobament després de l’escola. Per aquest motiu, és recomanable explicar què faran, qui els acompanyarà, qui els anirà a buscar… reduint així la incertesa dels primers dies.
També, cal recordar la importància de la sinceritat i l’empatia amb els infants, tant per part dels equips educatius com per le famílies, evitant enganys o sorpreses desagradables, ja que això pot generar més desconfiança i inseguretat en el nen o nena, influint negativament en aquest període.
4. Validar les emocions i crear vincle
Hem d’esforçar-nos en crear vincle emocional amb cada infant i validar les seves emocions des de l’empatia i la paciència. També és important explicar a les famílies com fer aquesta validació. Durant l’època de l’adaptació sorgeixen sentiments de tristesa, por i enyorança. Com a referents, en lloc de minimitzar-los i jutjar-los amb comentaris “No passa res”, “No ploris”, etc. És important escoltar l’emoció de l’infant, reconèixer-la i posar-li nom, donat que en aquestes edats encara no disposen de prou recursos per identificar i expressar el que senten.
5. Mantenir rutines estables
És molt important que tant l’escola com a casa se segueixin rutines estables, clares i previsibles com mantenir horaris regulars de son, àpats i activitats. Les rutines aporten en els infants estabilitat i seguretat. Quan els nens i nenes saben què passarà, se senten més tranquils i confiats, ja que poden anticipar les activitats i entendre millor el seu entorn, d’aquesta manera és més fàcil que afronti l’entrada a l’escola amb més tranquil·litat. Les rutines també ajuden molt a afavorir una bona dinàmica de grup des de la diversitat de necessitats.
6. Respectar els objectes d’aferrament i els recordatoris dibuixats
Hi ha símbols o objectes que poden ajudar els infants a sentir-se tranquils tot i estar separats de les seves famílies. La funció d’aquests objectes d’aferrament, és que no són joguines qualsevol, sinó objectes amb un gran valor afectiu que proporcionen seguretat, confort i tranquil·litat a l’infant davant situacions noves o moments de separació. Alguns d’aquests exemples d’aquests objectes són: mantetes, peluixos, dibuixos a la mà…
7. Fomentar l’autonomia de l’infant i la participació activa
Confiar en les seves capacitats afavoreix la seva autoestima i la confiança en si mateix, això durant el període d’adaptació és clau. Cal que respectem el ritme de cada infant, evitant anticipar-se a les seves necessitats, donant-los temps i oferint-los oportunitats d’autoaprenentatge en les petites accions del dia a dia, com penjar la motxilla, treure’s la jaqueta, guardar el seu got… A més a més, afavorir la participació activa ajudarà en el procés d’adaptació.
8. Crear un ambient acollidor
Prepara l’aula perquè sigui un espai càlid, segur i atractiu, amb materials accessibles i referents visuals que ajudin els infants a orientar-se, a sentir-se bé i a jugar. A més a més, és important que les normes d’ús dels espais estiguin molt clares amb horaris visuals, pictogrames i etiquetes identificatives.
9. Afavorir el temps per jugar
Durant els primers dies és important que promovem estones de joc lliure, de joc dirigit en moviment, jocs de taula o simplement estones de joc al pati que afavoreixin la socialització entre iguals. En aquest sentit, els jocs cooperatius en moviment dinamitzats poden ser molt útils.
10. Respectar els diferents ritmes d’adaptació
Cada infant viu la separació i els nous entorns de manera diferent. Cal evitar comparacions i adaptar les expectatives a les necessitats de cadascú. També és important transmetre aquesta idea a la família per rebaixar exigències i ajustar expectatives a la realitat del moment i al ritme i necessitat de cada nen o nena.
11. Promoure activitats de cohesió de grup
Els jocs de coneixença i presentació, dinàmiques cooperatives i propostes lúdiques ajuden a trencar el gel, sentir-se integrats, crear vincles i guanyar confiança dins del grup. També afavoreixen que l’inici de curs sigui més segur, proper i divertit. Aquestes activitats també tenen com a objectiu fomentar la comunicació, la participació, la cooperació i l’escolta activa.
12. Definir les normes de convivència
La definició de les normes i els límits de l’escola , la relació amb els companys i companyes i amb l’equip educatiu és essencial per a una bona convivència i per donar un marc de referència clar als infants amb límits que els ajuden a créixer amb autonomia i seguretat. També cal transmetre molt bé aquestes normes i límits a les famílies perquè des de casa puguin reforçar els missatges, evitant així possibles malentesos. És interessant que els infants participin de forma activa en l’elaboració de la normativa de convivència per afavorir un clima de cohesió de grup i de respecte per les normes, els companys i companyes i equip educatiu.
13. Afavorir les activitats a l’aire lliure
És important aprofitar els espais a l’aire lliure per crear un ambient relaxat, agradable i de confiança a l’inici de curs. Aquests espais permeten als infants conèixer-se millor, relacionar-se amb els companys i crear nous vincles a través del joc, l’exploració i les experiències compartides.
Cal recordar que el procés d’adaptació no depèn únicament de l’infant, sinó que és un procés compartit en què participa tota la comunitat educativa.
Si t’ha agradat aquesta entrada, comparteix-la a les xarxes!