Com afavorir el vincle educadora – infant a l’escola bressol

Els primers anys de vida són essencials per a desenvolupar-nos com a persones, i és que l’etapa dels 0 als 3 anys es converteix en un moment molt important pels infants. Són anys en els quals els nens i nenes van integrant tot allò que passa al seu voltant, absorbint com a esponges cada paraula, cada gest i cada mirada.

Les escoles bressol es converteixen en espais clau per al seu desenvolupament, espais on el vincle entre l’educador/a i l’infant és l’engranatge perfecte per al bon funcionament. La relació que s’estableix entre l’infant i l’educadora repercuteix directament en el tarannà de les rutines diàries, les propostes d’activitat i la tranquil·litat i confiança dels infants.

QUÈ ENTENEM PER VINCLE?

El vincle es defineix com la relació afectiva o el lligam que s’estableix entre dues o més persones, i és exactament això el que cal a les escoles bressol.

Hem de ser conscients que els infants tenen grans capacitats i que van aprenent a desenvolupar-les poc a poc. Cal que hi hagi un vincle afectiu i de seguretat que els acompanyi en tot aquest procés, fent que l’infant se senti segur en aquell espai i amb les persones que l’envolten. Si tenim un espai on l’escolta activa, l’acompanyament respectuós, l’empatia, el tacte afectuós o les mirades amables hi són presents, aconseguirem que l’infant tingui la confiança i la tranquil·litat de poder desenvolupar-s’hi. A més a més, la vida quotidiana, les rutines i els hàbits reforçaran la seguretat de l’infant a l’escola bressol.

Es podria dir que aquest vincle es crea de forma gairebé màgica, sent la mà que l’acompanya, la mirada còmplice o l’abraçada en el moment oportú, i que fa que tot tingui sentit.

QUINES PERSONES INTERVENEN EN LA CREACIÓ DEL VINCLE?

És evident que l’actor o actriu protagonista d’aquest procés és l’infant, però no s’ha de perdre de vista la importància que tenen totes les persones que formen part del conjunt de l’escola i que tan directa com indirectament poden formar part d’aquest vincle.

Tan important és el paper de l’educador/a que passa moltes hores amb l’infant, com el vincle entre els infants, el rol dels progenitors que mostren confiança amb l’escola, les persones de suport que hi pugui haver durant l’estona del migdia o la persona de recepció que els dirà hola i adéu cada dia. Tots són elements clau per generar l’ambient de confiança necessari perquè l’infant desenvolupi un vincle segur amb l’escola bressol.

COM ES CREA AQUEST VINCLE?

Crear vincle amb una altra persona no és fàcil, i és que no només parlant es crea aquest vincle, hi ha molts altres elements que prenen importància perquè aquest lligam sigui real.

A continuació et presentem alguns dels elements que fan que el vincle entre educador/a i l’infant s’enforteixi:

Aquests són només alguns exemples dels elements que poden enfortir el vincle afectiu entre l’educador/a i l’infant. És important tenir clar que cada infant és únic i que, per tant, la seva manera de crear aquest vincle amb la persona adulta, també ho serà.

• Les paraules: cada paraula que fa servir l’educador/a crea un fort impacte en aquell infant, convertint-se doncs en un element clau per al seu desenvolupament.
• Els jocs: el joc és la base perquè qualsevol infant pugui desenvolupar-se correctament. Les estones de joc compartides amb l’educador/a i amb els altres infants són moments màgics que augmenten la seva confiança.
• Les carícies: el tacte és un dels sentits més important pels infants, i és per aquest motiu que saber quan aquell infant necessita una carícia o que li donin la mà, és un senyal clar d’un vincle afectiu.
• Les migdiades: l’acompanyament en les estones de descans és essencial perquè l’infant pugui dormir amb la seguretat que hi ha algú que el vetlla i el cuida.
• Les cançons: aquest és un pilar bàsic pels infants, compartir estones de cançons on la música i el moviment són protagonistes tot creant un lligam entre les persones i els moments concrets.
• Els balls: el mateix passa amb els balls, una estona de xerinola que fa que l’infant interactuï amb altres infants i l’educador/a, creant uns lligams de confiança i diversió.
• Els canvis de bolquers o el lavabo: aquest és un moment íntim i molt important pels infants, un moment essencial per reforçar el vincle perquè l’infant se senti a gust i amb confiança. La individualitat del moment i l’acompanyament amb la paraula de cada acció que anem fent, ajudaran a enfortir el vincle.
• L’estona de menjador: aquesta estona d’acompanyament en la seva alimentació, l’ajudarà a enfortir el vincle amb l’educador/a i anar avançant en la seva autonomia amb els hàbits alimentaris.
• El to de veu: de la mateixa manera que les paraules han de ser les adequades, el to de veu té un paper clau en la interacció entra infant i adult/a. Segons com es diguin les coses captaran la seva intencionalitat d’una forma o una altra. El to és important per donar seguretat en moments que poden ser delicats pels més petits/es.
• Les mirades: no hi ha res més pur que una mirada de complicitat, aquella que només mirant saps que et dona permís per fer una cosa, que et diu que vigilis, que et dona seguretat o que simplement permet saber que pots estar tranquil/a.
• Els somriures: són molt importants per a la comunicació amb els infants, així com tots els gestos facials i la comunicació no verbal, tan important en aquesta etapa de la vida. Somriure és transmetre la nostra complicitat, reconeixement i afecte a l’infant.
  
• Actitud i postura corporal relaxades: són molt importants per transmetre tranquil·litat i confiança a l’infant, ja que, tal com passa amb els somriures, són els pilars de la comunicació no verbal.
• La presència plena en totes les interaccions amb l’infant afavoreix el vincle i la confiança.
• El consol: hem de tenir present que l’educador/a és probablement la persona de referència vital més important per al nadó després dels seus pares/mares. Per tant, hem d’oferir el consol i aixopluc necessaris quan l’infant el necessita. D’aquesta manera sabrà que pot comptar amb nosaltres.
• El reconeixement: cal que reconeguem a l’infant com a ésser capaç i autònom que necessita del nostre acompanyament respectuós amb els seus ritmes i necessitats.
• Els límits: posar límits i establir normes i pautes amb determinació i tendresa és tot un art. Sovint hem de trobar la manera de transformar un “no” en un límit positiu,…. la creativitat i l’empatia són bones aliades perquè l’infant entengui que marquem aquell límit per acompanyar-lo i guiar-lo en el descobriment del món. El treball dels hàbits i rutines són una oportunitat per marcar límits definits i enfortir la relació amb l’adult i amb la resta d’infants.

Què és per tu crear vincles?

Hem preguntat a les educadores de les nostres escoles bressol com entenen el vincle amb l’infant. Conclusió: confiança, seguretat, tendresa, paciència, afecte. Aquí pots veure què ens han respost:

En definitiva, el vincle entre infant i educador/a dependrà de la interacció que es doni entre ells/es a cada moment del dia. I és que ja ho deia Daniel Siegel, en el llibre El poder de la presencia, en què parla de les «quatre condicions» que hem d’oferir als infants per sostenir una relació sana i empoderadora: seguretat, protecció, consol i visibilitat. Poder construir una relació amb algú amb qui se sentin segurs, protegits, reconfortats i vistos és la base per al desenvolupament global òptim dels infants. I si tens ganes de llegir més sobre aquest tema… et recomanem també el llibre L’art de posar límits, de la Sonia Kliass, i l’article  La importància del vincle, de Sílvia Gurri. Així com els llibres d’educació respectuosa que pots trobar en aquest article: 51 llibres sobre educació respectuosa.

Si t’ha agradat aquesta entrada pots compartir-la a xarxes! 

Altres articles d’interès