Voleu instal·lar un compostador al pati de l’escola? Ja en teniu un però està en desús i voleu reactivar-lo?

Esteu en el bon lloc per aprendre a fer compostatge a l’escola i aprofitar-lo com a recurs educatiu amb els alumnes; hi ha un munt d’activitats curriculars que es poden fer a partir del compostador!

Quan fem compostatge a l’escola estem educant per la sostenibilitat. Estem reproduint el cicle de la matèria orgànica, convertint els residus orgànics generats a l’hort, el jardí o el menjador escolar en compost, un adob natural per fertilitzar l’hort.

El compostador és a més a més, un microecosistema on podem observar les relacions entre els éssers que hi viuen; és com crear un laboratori de biologia al pati de l’escola. Un laboratori que afavoreix el treball per projectes transversals i fomenta els valors de la responsabilitat, la solidaritat, la sostenibilitat i el treball en equip.

Però,…. anem a pams!

Per on comencem?

El procés del compostatge

El compostatge és el procés natural de descomposició de la matèria orgànica per obtenir compost, un adob natural. Aquest procés el duen a terme els descomponedors (fongs, bacteris, animals invertebrats,…) i dura entre 3 i 6 mesos.

Aquest procés es divideix en diverses fases, cadascuna marcada per una temperatura i microorganismes descomponedors específics:

Fase mesòfila o de temperatura moderada
  • Durada: 5-10 dies.
  • Temperatura: 15-45ºC.
  • Microorganismes: majoritàriament bacteris mesòfils, fongs, larves d’insectes, cucs i llimacs.
Fase termòfila o d'alta temperatura
  • Durada: unes 10 setmanes aproximadament.
  • Temperatura: 40-65ºC (com més gran sigui el compostador, més pujarà la temperatura).
  • Microorganismes: majoritàriament bacteris termòfils del grup actinomicets, els quals donen al compost l’olor típica de terra i tenen aparença de fongs. També poden haver-hi els organismes de la primera fase però seran menys actius.
Fase de refredament
  • Durada: diversos mesos.
  • Temperatura: va descendint fins arribar a la temperatura ambient.
  • Microorganismes: invertebrats, col·lèmbols i cucs de terra.
Fase de maduració
  • Durada: algunes setmanes.
  • Temperatura: temperatura ambient.
  • Microorganismes: majoritàriament bacteris mesòfils, fongs i cucs de terra.

Sabrem que s’ha acabat aquesta fase i ja podem fer servir el compost quan:

  • Fa olor de terra de bosc
  • És de color molt fosc o negre
  • No taca les mans perquè no és gaire humit
  • No hi diferenciem cap material gruixut excepte alguna branqueta o pinyol

Ubicació del compostador

Abans d’iniciar el procés de compostatge hem de trobar el millor lloc per al compostador, ja que les característiques de la ubicació poden influir en el procés.

Ha de ser un lloc:

  • En contacte directe amb la terra.
  • Amb ombra.
  • Amb espai lliure als costats per una correcta ventilació.
  • On sigui fàcil de maniobrar amb les eines i extreure el compost madur amb comoditat.
  • Accessible per als alumnes però allunyat de la zona principal de joc.

Què podem compostar (i què no)

 

Passos a seguir per obtenir un bon compost

1. Trituració
  • Reduïm el volum de la matèria orgànica abans d’incorporar-la al compostador
  • Afavorim la velocitat del procés
  • Facilitem el volteig del material
  • Podem fer servir tisores de podar o una biotrituradora per triturar les branques més gruixudes o pinyes.
2. Volteig
  • Airegem i remenem 1 vegada a la setmana
  • Homogeneïtzem
  • Extraiem una mostra del nucli per veure en quina fase del procés es troba
  • Ens anirà bé un airejador de compost
3. Control de la humitat i la temperatura
  • Controlar que hi hagi un 1/4 de matèria seca i 3/4 de matèria humida
  • Si hi ha massa humitat sentirem mala olor i líquids. Hem d’afegir material sec, voltejar i airejar.
  • Si hi ha poca humitat hem de regar.
  • Controlar la temperatura (amb un termòmetre) per saber en quina fase del procés es troba el compost.
4. Filtratge

S’han de separa les restes més grans que encara no s’han descompost del compost madur i fi que ja podrem recollir i fer servir. Per fer això podem utilitzar un garbell de malla més o menys fina i fins i tot una caixa de plàstic amb forats. Les restes gruixudes les tornem a abocar al compostador perquè acabin de transformar-se.

5. Extracció

Extraiem el compost madur i ja el podem fer servir com a adob per a l’hort. Per fer això podem fer servir una pala.

Solucionem les dificultats

 

Fem servir el compost com a adob per a l’hort

El compost és un adob natural molt ric en nutrients essencials per al desenvolupament i creixement de les plantes.

El podem fer servir per adobar el jardí o hort escolar i així aconseguir que les plantes, arbres i hortalisses estiguin molt saludables sense necessitat de fer servir fertilitzants de síntesi. Amb el compost tindrem un hort molt saludable!

D’aquesta manera donem sortida a les restes orgàniques del centre, tanquem el cicle de la matèria, aprenem a reciclar i reduïm la nostra petjada ecològica.

Voleu fer compost a l'escola i no sabeu per on començar? Aquí trobareu una guia ràpida per iniciar-vos en el compostatge i afavorir la sostenibilitat del centre. #escolesverdes #compostatge Click To Tweet

 

Guies i recursos sobre compostatge a l’escola

I si us heu quedat amb ganes d’aprendre més sobre el compostatge a l’escola, no patiu, que més endavant podreu llegir un article sobre la biodiversitat al compostador i un tercer article sobre el tema on us explicarem activitats curriculars que es poden fer a partir del compostador. Si activeu la subscripció al blog us arribaran directes a la vostra bústia.

Pin It on Pinterest