“Què és violència? Que et cridin és violència, que t’insultin és violència, que et controlin és violència, que vigilin el que fas és violència, que et diguin amb qui pots parlar és violència, que t’humiliïn davant d’altres és violència, que tinguin un contacte físic amb tu que no desitges és violència, que et sentis obligat/da a fer actes que no vols és violència, que et tractin d’ignorant és violència, que et facin creure que no pots és violència. No permetis que siguin violents/es amb tu” (text de la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere).

Aquest dissabte 25 de novembre és el Dia internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones, un dia per reivindicar, un dia per educar, com cada dia de l’any.

Perquè creiem que l’educació és la millor manera de fer prevenció de la violència de gènere, a través de la coeducació com a model de referència. I per això apostem per la coeducació en la nostra proposta educativa d’enguany: Encoratja’t.

Tal com diu la Núria Solsona en el seu llibre Ni Princeses ni pirates, “La coeducació és, sobretot, un canvi cultural que elimina l’androcentrisme i construeix una cultura en la qual les tasques atribuïdes als dos gèneres tenen el mateix valor, alhora que desapareix la imposició dels gèneres en funció dels sexes”.

Una bona acció coeducadora és fonamental per prevenir la violència masclista i LGTBIfòbica, per reduir conductes de risc i per facilitar la detecció prematura de relacions abusives. Però per tal de tirar endavant un projecte de coeducació hem de tenir en compte dos aspectes fonamentals: (1) La superació dels estereotips de gènere, i (2) La valoració del món tradicionalment considerat femení.

Avui us deixem amb algunes idees extretes de Encoratja’t que us poden ajudar a enfocar el vostre projecte de coeducació, així com també podeu consultar les 7 bones pràctiques per educar en i per la igualtat, o el Recull d’activitats per la igualtat de gènere a l’escola.

Amb grups de joves entre 14 i 18 anys també es poden visualitzar els Curtmetratges Edufilms, creats per joves dels esplais de la Federació Catalana de l’Esplai amb el suport de professionals. Un d’aquests curtmetratges és el que hem presentat al principi d’aquesta entrada i il·lustra la seva visió del sexisme. Podem aprofitar el curtmetratge per fer un cinefòrum amb els i les joves i generar un debat al voltant de la violència sexista.

Estratègies per a un projecte de coeducació

A partir d’alguns dels àmbits d’intervenció que proposa Marina Subirats en el seu llibre Coeducació, aposta per la llibertat, hem desenvolupat diverses estratègies i maneres de fer que poden encaminar-nos cap a la coeducació.

Aprendre a relacionar-se donant valor a la cura i l’empatia

Els infants, particularment els nois, reben molts estímuls positius envers la incitació a la competitivitat, l’agressivitat i la violència.

Hem de treballar perquè els infants valorin positivament, des de la petita infància, les conductes basades en el respecte, la cura, l’altruisme, la cooperació…. en detriment de les conductes violentes i competitives.

Analitzar les joguines, els jocs i els esports

Des de ben petits i petites se’ns socialitza a partir del patró tradicional en el que l’home és un ésser d’espais oberts i moviment mentre la dona és d’interior i de jocs tranquils. Això té implicacions en el desenvolupament de les nostres capacitats i interessos.

Què podem fer per aconseguir-ho?

  1. Afavorir que tots els infants tinguin l’oportunitat d’ocupar en algun moment els espais de joc i de relació considerats més valuosos i eliminar les jerarquies en l’ús d’aquests espais.
  2. Aconseguir que tots els jocs i activitats, siguin calmats com de moviment, es valorin positivament per part de tot el grup.
  3. Oferir gran diversitat de joguines i materials de joc i exploració, buscant sempre fugir dels estereotips.
  4. Incrementar els jocs cooperatius.
  5. Traslladar als espais oberts algunes activitats d’interior (lectura, jocs de taula, manualitats,…).
Posar atenció en el llenguatge

El masculí ha estat considerat tradicionalment com representatiu del gènere humà mentre que el femení designa un grup en particular, el de les dones. Això afavoreix que les dones quedin en un segon pla, silenciades.

Què podem fer per millorar-ho?

  1. Evitar el llenguatge sexista tant escrit com oral
  2. Fer servir un llenguatge inclusiu quan ens dirigim als nens i nenes o a les famílies.
Donar alternatives als contes i cançons tradicionals

En els contes i les cançons infantils i juvenils hi ha sexisme. Els contes tradicionals en són un bon exemple. El sexisme es transmet a través de la temàtica, de les il·lustracions, els personatges, els rols que assumeixen els personatges, el llenguatge…

Què podem fer per aconseguir-ho?

  1. Descodificar els estereotips de gènere a partir de l’anàlisi dels contes tradicionals, reflexionant sobre els rols de cada personatge.
  2. Renovar la biblioteca del centre facilitant contes no sexistes ni violents.
  3. Ampliar la col·lecció de llibres amb literatura que incorpori personatges femenins rellevants de la història de la humanitat.
Potenciar l’amistat i la convivència

El respecte, la cura i l’empatia són essencials per a una bona convivència en pau. Aprendre a tenir cura d’un mateix o d’una mateixa i aprendre a tenir cura d’una altra persona, és essencial per canviar les relacions entre nois i noies.

Què podem fer per aconseguir-ho?

  1. Potenciar l’autoconeixement per reforçar l’autoestima i la seguretat, pilars d’un bon desenvolupament emocional.
  2. Treballar el respecte i la empatia com a actituds indispensables per aprendre a conviure.
  3. Fer activitats encaminades a estimular la convivència positiva, que potenciïn les relacions interpersonals, la cohesió de grup i l’expressió d’afecte i sentiments.
Educar per la violència zero

Tenim el repte i la responsabilitat de posar tots els mitjans per una cultura de pau.

Què podem fer per aconseguir-ho?

  1. Crear espais de diàleg a l’escola i en el grup.
  2. Ser contundents davant de qualsevol manifestació o expressió de violència. No és no.
  3. Aconseguir que la idea de covardia s’associi a la figura de l’agressor/a i no a la víctima. Dotar d’atractiu les conductes positives.
  4. Incorporar l’eina de “La Tribu encoratjada” com a mitjà de prevenció de la violència.
Gènere, diversitat afectiva i sexual

La violència i la persistència d’estereotips de gènere afecta prioritàriament a les dones, però també afecta una part dels homes que no es veuen reconeguts en aquests estereotips i que han patit i pateixen violència degut a no encaixar en un estereotip concret.

Per altra banda, tot i que s’ha produït un avenç significatiu en el marc legal, com és l’acceptació social i la visibilització del col·lectiu LGTBI, encara queda molt camí per recórrer per viure en una societat que valori per igual totes les diversitats.

Què podem fer per aconseguir-ho?

  1. Tenir present que cada persona és única i singular, sense pressuposar l’heterosexualitat com a punt de partida.
  2. Qüestionar els estereotips de gènere i situar-los en el seu context històric.
  3. Mostrar i reforçar models basats en les masculinitats alternatives al model hegemònic de la masculinitat tradicional.
  4. Abordar el tema de la diversitat afectiva i sexual de manera natural i quotidiana.
  5. Ser contundent davant de qualsevol comentari discriminatori, masclista o homòfob.

Aquestes són algunes idees recollides a la nostra proposta educativa Encoratja’t per la Igualtat de gènere i la violència zero.

Altres recursos per la coeducació

No et perdis cap entrada del nostre blog! Subscriu-te i rep periòdicament les últimes entrades publicades

Llegeix els termes de confidencialitat

Pin It on Pinterest