A Catalunya portem més d’una dècada intentant normalitzar l’escolarització dels infants amb diversitat de capacitats.
Segons Ensenyament el curs 2009-10 el percentatge d’infants amb NEE escolaritzats en centres ordinaris era d’un 75,5%, mentre que el 2012-2013 aquesta xifra havia disminuït fins al 73,6%.
Des del curs 2010 s’ha anat produint una baixada anual del 2% en les matrícules d’infants amb altres capacitats, per tant les dades indiquen que encara queda molt recorregut per aconseguir una escola 100% inclusiva.
Per aconseguir millorar el model d’escola inclusiva, la Generalitat ha presentat el nou Decret de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu que regula la inclusió a les escoles catalanes.
La gran novetat d’aquest Decret és que els infants amb necessitats educatives especials s’escolaritzaran en centres ordinaris, tot i que les mares, pares o tutors poden sol·licitar que el seu fill o filla s’escolaritzi en un centre d’educació especial.
Aquest nou Decret pretén que tots els centres educatius siguin inclusius per atendre a la totalitat de la diversitat dels alumnes, i per tal d’aconseguir-ho, es dotaran les escoles de mestres i professionals de suport, equipaments a les aules i suports tecnològics. A més a més, s’invertirà en la formació dels claustres de les escoles.
El Decret és una millora per aconseguir un sistema educatiu realment inclusiu i ho valorem com un pas positiu endavant. En aquest enllaç podeu consultar el resum del Decret.
Què passa durant les hores no lectives?
El nou Decret però té algunes mancances importants, tal com assenyala la psicopedagoga Dolors Viqué en un informe per CCOO, on considera que els recursos que es destinaran per aconseguir la reforma plantejada en el Decret són insuficients i que aquest no concreta prou què passa amb la inclusió a l’etapa 0-3 o durant el temps del migdia.
En el nou Decret, efectivament, no s’especifica com afecta aquesta nova concepció de sistema inclusiu a l’estona de menjador escolar, l’acollida matinal o les activitats extraescolars. Per tant, no s’incorporen els avantatges d’un model educatiu a temps complert que inclogui tant les activitats de l’horari lectiu, com les no lectives (temps del migdia, extraescolars, sortides, etc.), i es manté d’aquesta manera la concepció de temps escolar com a temps lectiu.
Tanmateix, els alumnes amb necessitats educatives especials tenen dret a tenir l’atenció i el suport que necessitin també durant les estones no lectives que passen a l’escola, ja que les persones ens formem al llarg i ample de la vida (Marc d’Acció de Belém, Unesco 2009) i en aquest ample hem d’anar més enllà de l’horari lectiu, cal trencar murs que ens portin a entendre l’educació dels infants des d’una visió més holística.
L’estona de dinar, a més a més, és una estona especialment delicada per a alguns alumnes que necessiten un suport intensiu durant l’àpat. Però sovint el o la vetlladora que acompanya l’alumne durant les hores lectives no ho fa durant el temps del migdia perquè el marc legal no ho contempla.
En la majoria dels casos, l’escola, les famílies, l’entitat que gestiona el servei de menjador o l’Ajuntament són els que han de posar els recursos necessaris perquè aquests infants tinguin tot el suport que necessiten durant les estones no lectives.
Aquesta manca de regulació per part del Decret durant les hores no lectives segueix mantenint les actuals desigualtats entre alumnes i entre escoles pel que fa a la qualitat, l’equitat i la inclusió del servei de menjador escolar.
El suport als alumnes amb necessitats educatives especials té com a objectiu principal ajudar al desenvolupament integral de l’infant, i en concret, afavorir l’autonomia personal i la integració al grup, i és un suport al que tenen dret tots els alumnes que ho necessitin durant les hores lectives i les no lectives que passen a l’escola.
Lleure educatiu inclusiu
A banda de l’estona de l’àpat, molts infants necessiten que les activitats de lleure que es realitzen durant el temps educatiu del migdia estiguin adaptades a les seves capacitats perquè puguin desenvolupar-se al màxim i treguin el màxim gaudi, diversió i benefici de l’activitat.
El lleure educatiu és inclusiu per naturalesa, ve amb l’ADN de la nostra acció, que té vocació, tradició i base integradora.
Les activitats i els jocs que realitzem són flexibles i adaptables a la diversitat funcional que hi pugui haver en qualsevol grup d’infants o joves i valorem en cada cas quin tipus d’adaptació és més recomanable.
A través del joc els infants enforteixen els seus vincles afectius amb el grup, desenvolupen la seva autonomia, la seva creativitat i enforteixen la seva autoestima, entre d’altres habilitats per a la vida.
Als menjadors escolars ens trobem amb infants amb diversitats funcionals molt diferents; físiques, sensorials, psíquiques, conductuals,… i ho resolem adaptant els espais, les distribucions de les taules i dels utensilis de manera específica en cada un dels casos perquè cada infant pugui gaudir de l’àpat amb facilitat i comoditat.
Promovem la seva autonomia proporcionant-los els materials, els suports i la metodologia més adient a la seva necessitat o situació, i la ràtio 1/16 de monitoratge que procurem mantenir a tots els menjadors escolars afavoreix que els infants tinguin una atenció força personalitzada.
A més a més, la implicació activa de tot el grup d’alumnes és essencial per al bon funcionament de les activitats. Sovint comptem amb el suport d’un grup de nens i nenes que es diuen «amics tutors» i acompanyen els infants que ho necessiten durant certes activitats com els jocs tradicionals, els balls o els tallers.
Més informació sobre l’escola inclusiva
- Nou Decret d’escola inclusiva – Generalitat de Catalunya
- Escola ordinària i educació especial: colze a colze per la inclusió – educa.Barcelona (Vídeo)
- El futur dels centres d’educació especial passa per acompanyar la resta d’escoles – Diari de l’Educació
- Ensenyament fitxarà 1500 professionals per fer l’escola més inclusiva – El Periódico
- Els alumnes amb necessitats especials aniran a escoles ordinàries – Ara.cat