Les explotacions de panga de Vietnam tenen una gran petjada ecològica i social. Provoquen acidificació del sòl, desforestació, esgotament dels recursos naturals i un gran consum energètic. Aquestes són algunes de les raons que tenim per no servir panga als nostres menjadors escolars.

El panga (Pangasius hypophthalmus), o peix gat del Mekong, és un peix d’aqüicultura d’aigua dolça, procedent del Sud-Est d’Àsia, fonamentalment del Vietnam, el qual n’és el principal exportador del món. Presenta una composició nutricional similar a la d’altres espècies de peix blanc marines o d’aigua dolça i, a més, es fàcil de filetejar i de menjar, ja que conté poques espines.

Impacte de la producció de panga sobre els ecosistemes

Desafortunadament, les condicions de les granges de panga són poc sostenibles en molts casos, ja que s’han detectat importants impactes sobre la biodiversitat en zones amb especial sensibilitat ecològica.

Aquesta aqüicultura industrial a gran escala ha provocat diversos impactes ecològics com canvis en els usos del sòl, amb els subsegüents canvis de vegetació, afectació en la morfologia del riu i desforestació dels manglars. Així mateix, la producció de panga exerceix una forta pressió sobre les pesqueries a causa de la dependència de pinsos elaborats a partir de peix.

Cal afegir, a més, l’acumulació de residus orgànics, la contaminació de l’aigua i les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle alliberats a l’atmosfera, com el diòxid de carboni, associades a les importacions d’aquest peix des de l’altra punta del món.

Tots aquests efectes, però, no són exclusius de la producció de panga, sinó que són impactes ambientals comuns en la producció de peix massiva derivada de la globalització dels mercats de peix, com és el cas de la perca del Nil (del llac Victòria) o la tilàpia, criada sobretot a la Xina.

Per tots els impactes mediambientals que provoca, el panga està al punt de mira de la ciutadania, entitats i empreses com Carrefour, que va anunciar a principis de febrer que deixa de comercialitzar el panga a causa dels efectes ambientals negatius de la seva producció massiva, no perquè el seu consum no sigui segur. 

Garanties sanitàries del consum de panga

El panga al menjador escolarMalgrat els seus efectes sobre el medi ambient, el panga prové de països autoritzats per la UE i està sotmès a controls sanitaris en els Punts d’Inspecció en Frontera (PIFs) per assegurar que es compleix amb la normativa vigent i garantir que no existeix cap perill per la salut pública.

En relació als contaminants, l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) i l’Agència Espanyola de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició (AECOSAN), informen que no se superen els límits legals establerts de paràmetres microbiològics i químics i que, per tant, el consum d’aquest peix no suposa cap perill per a la salut de la població.

El panga als menjadors escolars

La facilitat de filetejar, la falta d’espines i el baix preu han fet del panga un peix habitual en molts menjadors escolars durant alguns anys.

Però des de fa temps diverses associacions de famílies i AMPA de tot Espanya estan demanant que el panga es retiri dels menús escolars, i cada vegada hi ha més escoles i entitats que se sumen a la crida.

Al menjador escolar hem de promoure l’alimentació mediterrània, els productes de proximitat i de producció sostenible. Perquè volem i és el nostre deure aportar salut als infants i també educar-los en un nou model alimentari basat en la sostenibilitat i la proximitat.

I és que hi ha moltes espècies de peix de proximitat que es poden incloure en els menús escolars. Als nostres ports arriba peix blanc com el lluç, el rap, la bròtola, la llenguadina, la palometa o el bacallà, i peix blau com la sardina, el seitó, el verat, el sonso, la tonyina,…

Per tant, en defensa de l’ecologia global i d’una educació alimentària impregnada de valors, hem de buscar alternatives de proximitat al panga per servir al menjador escolar.

Pin It on Pinterest